Primàries i disciplina

Aquests dies, arran de la situació que s'ha creat al PSC amb els dos candidats a l'alcaldia de Barcelona, sentim grans elogis a les eleccions primàries. Podent celebrar unes bones primàries, qui es conforma amb una elecció per aclamació? Raonaments d'aquest estil. S'exalcen les qualitats democràtiques de les primàries en contraposició al populisme i al tuf autoritari d'aquelles eleccions en què, més que vots, hi ha un clam unànime a favor de l'elegit. De debò que les coses van així o és que ara apareix aquest argument perquè en política sempre s'intenta caure dret, sigui quina sigui la situació, si més no valent-se d'una dialèctica insistent? Esbrinem la qüestió, que té gràcia. És veritat que les primàries posseeixen una puresa democràtica superior a qualsevol altra forma de designació. Si més no des d'un punt de vista formal i sempre que es duguin a terme amb netedat. Ara bé, aquesta transparència entra en conflicte amb la pràctica del que hem vist en aquests trenta anys llargs que fa que vivim en un règim de partits. En el si dels partits, allò que es considera saludable són els lideratges forts, molt més que les bicefàlies, que solen acabar en divorci, o que els regnes de taifes i els seus múltiples inconvenients per a l'estabilitat. De cara a unes eleccions, el que agrada és que el candidat estigui decidit i ben definit des de temps abans. Només hem de veure, en un altre ordre electoral, la incertesa que provoquen en el PSOE els dubtes de Zapatero de cara al 2012. Pot semblar que les primàries, com a mecanisme d'elecció d'un candidat, aporten una alenada d'aire fresc i democràtic, fomenten un debat entre posicions i perspectives diverses i atorguen una força innegable al guanyador. És una il·lusió. Res d'això no va passar, per exemple, en les eleccions al PSOE de Madrid entre Tomás Gómez i Trinidad Jiménez. Tant en aquell cas com en el de la tria entre Hereu i Tura s'arriba a les primàries no pas per puresa democràtica sinó per un conflicte intern. Les primàries són l'últim recurs quan ha fallat la disciplina de partit.