Memòria infantil

Estic convençuda que, si quan ets petit tens la sort de tenir família o amics dels pares a altres contrades d'aquest nostre país o d'on sigui, i t'hi desplaces amb una certa assiduïtat, vius un seguit d'experiències i coneixences que et conformen una manera de veure el món. Una manera generosa que, sense desmerèixer les que viuràs allà on resideixes, t'enriqueixen i et donen una memòria personal que t'acompanya per sempre.

Quan jo era petita, com tots els infants davant una sortida esperada, em sentia privilegiada cada vegada que, amb el maleter a petar, compartia amb germans i cosins aquell cotxe familiar que, vist ara amb els ulls dels fills (i també amb els nostres), no només el trobem passat de moda sinó quasi anacrònic. Aquell desplaçament que, amb marejades, es feia llarg i pesat, ple de parades i jocs inventats per distreure el personal, culminava de manera magnífica quan el rètol de la ciutat, en el meu cas navarresa, anunciava l'inici del plaer de la trobada. Una il·lusió tremenda junt amb la sensació de tornar a ser a casa, a una altra casa, omplia l'atmosfera d'una alegria continguda fins a poder baixar del vehicle. Encara ara cada vegada que hi vaig recordo amb enyorança gratificant com davant l'expectativa de l'estada tot i tothom em semblava més amable. El fet vital que aquests desplaçaments es facin en períodes de vacances o amb motiu d'una trobada familiar és transcendent en la il·lusió infantil que ho precedeix. I és probable que, com passa tot sovint quan has estat feliç, mitifiquis els records. El cert, però, és que mitificant o no, les experiències que d'infant has viscut en un indret que només visites de tant en tant es magnifiquen i guardes, entre altres coses, el record d'una gent més propera, més accessible, més oberta i afectuosa. Guardes el record d'un menjar més bo, més abundant, més suculent, i guardes les imatges d'unes entremaliadures més arriscades, més impunes i més inconscients, i fins i tot si has tingut la sort d'haver-hi anat en la primera i tendra joventut, hi guardes festes i amors més dolços que semblen més apassionats i eterns, tot i que ara que ens hem fet grans sabem que només eren (i no és poc) més tendres i ingenus.