Trossos

Madero

Per l'edat i per la circumstància, m'ha impressionat la mort als 47 anys del director de l'Oficina Antifrau, David Martínez Madero. També per un altre fet: vaig tenir ocasió de tractar-lo personalment fa anys, el 2003, quan òbviament encara no tenia aquest càrrec i feia de fiscal, i en vaig treure una impressió positiva que no va canviar amb els anys. També per això he lamentat especialment la seva mort.

Corrupció

No m'agraden les necrològiques que parlen més de qui les escriu que de qui n'és l'objecte, però permetin-ne una excepció. Vaig conèixer Martínez Madero en unes jornades organitzades per la Fiscalia Anticorrupció a Bucarest per parlar del combat contra la corrupció a Romania. M'hi van convidar –llavors jo era el responsable de la CCRTV– perquè havia fet un estudi per al CAC sobre i contra els judicis paral·lels als mitjans. I em va semblar significatiu que em convidessin.

Globalitat

D'aquesta invitació i de les converses que hi vam tenir, vaig treure la imatge de Martínez Madero com una persona seriosa i íntegra, rigorosa, però que no era un Savonarola del justicialisme cec: convidar un periodista a parlar de judicis paral·lels era també un senyal d'algú que veu que els problemes són complexos i que per solucionar-los no n'hi ha prou amb lleis i sentències, també cal pensar en valors, en virtuts públiques, en comunicació, en opinió pública. Em va semblar un bon esperit. Descansi en pau.