La contra
“Som éssers amorosos”
Els xilens Humberto Maturana i Ximena Dávila entusiasmen en la sessió de treball organitzada per Eada sota el títol ‘Emocions en l'organització'
Entre la sessió del matí i la de la tarda, Humberto Maturana i Ximena Dávila van congregar ahir 205 executius i empresaris a l'hotel Ars de Barcelona, convocats per l'escola de negocis Eada. Ell, biòleg, reconegut pensador i científic xilè; ella, antropòloga i epistemòloga xilena. Maturana és el pare de la teoria biològica del coneixement. Per ell, les emocions són molt importants. Les pròpies i les dels altres. Les emocions i també el llenguatge, el respecte per l'altre i la bona convivència. El seu aspecte, amb gairebé 83 anys, és el d'un vellet respectable, conversador, amb una veu prima i un pèl tremolosa, fràgil, que contrasta amb l'energia i el domini de l'art de la paraula de la seva co-conferenciant, sempre en primer pla, Ximena Dávila. Amb ella, Maturana va fundar primer l'Instituto i després l'Escuela Matríztica de Santiago de Xile, un concepte encunyat per ells, que explica allò que ens passa des de la mateix experiència i no només des de la raó. Ella organitza mentre ell investiga, ens expliquen, i els dos “conversen” amb qui els vulgui acollir.
I com que es tracta de deixar fluir emocions, els participants en el whorkshop –entre els quals vam poder veure a Andoni Zubizarreta, actual director esportiu del FC Barcelona– es van veure abocats a contestar una pregunta: “Escolto o m'escolto?”. Els 115 participants del matí estaven organitzats en taules de sis o set persones, sense cap lligam entre ells. Després d'una xerrada de gairebé dues hores, van rebre una invitació: “Els convidem a ballar junts, accepten?”. Un sí general va animar els conferenciants a demanar una posada en comú del que s'havia viscut. Una teràpia que intentava fer fluir el que, per Maturana i Dávila, és innat en tot ésser humà. “Som éssers amorosos, primats bípedes, que busquem i donem amor”, deia Dávila. Maturana assentia mentre explicava que el món viu continuats processos cíclics, i que faríem bé de recuperar-los “i deixar els processos lineals de la cultura dominant actual, que només ens porten a l'extinció”. Segons ell, “si deixem fluir les emocions en les nostres empreses, hi haurà vies d'entesa més pròsperes” que, assegura, ens faran deixar enrere la crisi. “De tan obvi que és, no ho veiem”, diuen.