Té molta feina, el conseller Ruiz

Boi Ruiz, conseller de Sanitat i fins fa poc president de la Unió Catalana d'Hospitals, que agrupa els centres sanitaris de caràcter privat, té al seu davant el repte de gestionar la sanitat pública catalana en un temps de recursos econòmics escassos i algunes de les declaracions que ha fet fins ara ja denoten que duu el punt de mira ben enfocat en algunes qüestions. L'eliminació de duplicitats, reduir les inversions en centres i equipaments que no duen requeriment d'urgència, la utilització compartida de recursos humans i tecnològics entre centres, l'aprimament de les estructures de gestió o l'acció pedagògica sobre els usuaris perquè facin un ús més eficient dels serveis de salut, són objectius del tot oportuns des del punt de vista del sentit comú, hi hagi o no hi hagi crisi però especialment si n'hi ha. En canvi, no va tan ben encaminat el conseller quan considera inoportú el copagament i addueix que aquesta seria una mesura per temps de bonança: quan pot ser més oportú que tothom pagui una modesta quantitat individual –però col·lectivament important– que quan les finances públiques fan curt? Una altra cosa és que sigui una mesura popular però això té una importància relativa quan la missió de remuntar la crisi en comportarà un bon feix, de mesures impopulars. Tampoc no apunta en la direcció correcta Boi Ruiz quan recomana que els que s'ho puguin permetre tinguin una actitud solidària i subscriguin pòlisses assistencials amb mútues o entitats privades de salut perquè així descarreguen el sistema públic. La prestació de serveis de salut des del sector privat –i el conseller de Sanitat ho sap perfectament– està en mans d'empreses, corporacions financeres i entitats que es regeixen per criteris de rendibilitat i això provoca situacions que no solament no descarreguen el sector públic sinó que el sobrecarreguen, com la d'alguns pacients tractats inicialment a la privada que són derivats a la sanitat pública perquè són massa costosos o presenten complicacions clíniques, o com la dels diabètics que no troben mútues que els vulguin assegurar. Buscarà també el conseller Ruiz l'estalvi en aquesta mena de pràctiques?