Noranta-quatre vides
Noranta-quatre gironins esperen la donació d'un òrgan, la majoria un ronyó. Aquesta podria ser una més del piló de xifres que es donen cada dia si no fos perquè arriba en un context de reducció del nombre de donants. I això és una bona i una mala notícia. Bona perquè la disminució del nombre de donants es deu, en gran part, al fet que han baixat les morts per accident de trànsit i per atac de cor i infart cerebral. I dolenta perquè vol dir que cal trobar la manera de compensar aquesta disminució. Per exemple encara ara en un de cada cinc casos es diu que no a la donació. Potser a algú li costa de creure, quan es tracta d'una acció totalment altruista que aporta tants i tants beneficis als receptors. Evidentment que els motius de la negativa són totalment respectables, i més si es té en compte que es produeix en un context especialment delicat com és la mort d'un familiar. Però potser precisament per això, perquè quan arriba el moment costa tenir el cap clar, s'ha d'incidir en la infirmació prèvia. Donar a conèixer quin és el procés que es duu a terme en una donació, quines necessitats hi ha, qui hi intervé, quins beneficis aporta, quins són els resultats... Amb la informació adequada serà cada vegada més difícil que alguna persona continuï dient que no, malgrat les circumstàncies. Ni el desconeixement ni la falta de necessitat poden justificar que no pensem més en els altres.
