Animals

Tot sembla indicar que l'expressió “ets un animal!”, d'ús tan freqüent, té una sòlida base científica. Diuen els experts en el genoma que la diferència entre un goril·la i un humà es basa en un insignificant 3 per cent. En relació a l'altre 97 per cent no hi busquin diferències. No sé si som germans de sang, però genèticament parlant és evident que els nostres vincles són fraternals. Per a qualsevol observador mínimament atent a la conducta humana, la descoberta només suposa la confirmació d'una sospita. Ens cal mirar els animals amb uns altres ulls. Són dels nostres. La més famosa de les novel·les protagonitzades per bèsties, Animal Farm de George Orwell, arranca amb la hipòtesi que un dia els animals d'una granja es posen d'acord amb un crit de guerra –“Tots els animals són iguals!”– i s'alliberen del seu explotador, el senyor Jones. La consciència de la seva força potencial ha provocat una revolució, un canvi d'ordre al mas. El senyor Jones fuig escagarrinat, però els porcs es converteixen en la nova classe dirigent. Orwell va escriure una brillant sàtira dels mètodes de l'estalinisme i dels curiosos mecanismes que perverteixen els ideals revolucionaris, que té la virtut de fer-se llegir com un fascinant conte per a infants. És veritat que, en la realitat, els animals no demostren un esperit gaire aventurer ni semblen inclinats a experiments revolucionaris. Tenen la sort, a diferència de nosaltres, que no els fa fred ni calor el que diran els altres, ni semblen gaire preocupats per passar a la posteritat. Són un personal admirable. El gran Winston Churchill devia tenir una premonició sobre les descobertes científiques del genoma. En una ocasió, visitant una granja, el vell lleó de la política britànica es va posar a gratar el llom d'un porc i va fer aquesta confessió antològica: “M'agraden els porcs. Els gossos et miren de baix a dalt, amb massa respecte. Els gats et miren pel damunt, amb un punt de menyspreu. Només els porcs et tracten com a un igual”.