Una carrera política
El polític conservador britànic Enoch Powell va fer una brillant observació en dir que totes les carreres polítiques acabaven en fracàs. Ell mateix va tenir un sonat escàndol públic a finals dels seixanta quan amb el seu discurs Rivers of blood –un manifest amb referències a l'Eneida de Virgili que alertava dels suposats perills de la immigració dels països de la Commonwealth i el multiculturalisme– es va posar en contra fins i tot el líder del partit conservador, i de l'oposició, Edward Heath. El varen fer dimitir. Quan dos anys més tard, el 1970, Heath va agafar el relleu al laborista Harold Wilson com a primer ministre del Regne Unit, alguns van veure una possible influència decisiva del discurs de Powell en el gir conservador de la societat britànica del moment.
Es podrà argumentar que aquest fracàs polític en l'àmbit personal no és res comparat amb l'honor de defendre, per un temps determinat, unes idees que representen una part de la societat, bé sigui una opció majoritària, bé sigui una altra de més residual. Però sí que diu molt de la voracitat interna de les formacions polítiques –que no deixen de ser formacions “humanes”, en la seva accepció hobbesiana–, del joc de miralls entre els deures adquirits, l'acceptació de canvis en el full de ruta i la conjugació de moltes voluntats personals que acaben entronitzant un lideratge.
