Ai, Marianu, que ens fas patir!

Les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela: la festa de la llum, i al nostre enginyós i intrèpid govern se li va posar al cap poder escenificar aquesta metàfora de la nostra Candelera amb un espectacle ben mediterrani. Un adjectiu o gentilici que casa amb tot, i que dóna un toc multi-culti a allò que a vegades rancieja o podria excedir-se de folklòric.

Així, per mediterrani dels mediterranis vam triar el que ho era més de tots: el Marianu's lights (llegeixi's “laits”), una síntesi lumínica del que seria l'Andalusia més flamenca i rociera, la Marbella més mona i pessebrista, passant per les Fonts de Montjuïc als seus millors (o no) moments, fins a arribar a la pompositat del sud d'Itàlia, carregat de màfies i llums (i ombres).

Però, per desmentir tòpics i corroborar que de fora vingueren que de casa ens tragueren, el Marianu s'ha plantat a Valls amb el milloret de casa seva: pals de fusta a l'estil de fa tres dècades, filferro del de tota la vida, sense cap rastre de mesures de seguretat, i amb llums dels d'abans (el baix consum o el led quedaria molt anacrònic davant la sumptuositat, barroquisme virtuós i antigor de tot el conjunt). Un resultat impossible d'equiparar per qualsevol lampista de casa nostra que possiblement de mediterrani només en té un rastre, quan se suca a la platja de la Rabassada, abans no acabi l'estiu. Cal invertir a fora. Hi ha qui porta els diners a Suïssa, naltros engreixem la causa italiana.

En fi, que si volíem restaurar el cor del poble, el “Batec de Valls”, que diu un emblema de l'Ajuntament, ho hem aconseguit i han reeixit com mai a la vida: l'hem decorat tant, que hem ofegat el cor, i per molt que busquis i caminis (o saltis) entre pals rojos i blancs i llumetes de colors, no trobes l'epicentre de cap de les maneres.

Afortunadament cada dia, a partir de les 6 h de la tarda, i per generositat i política anticrisi, s'encendran cada dia els llums, per il·luminar el camí de la Verge, i per recuperar l'epicentre de la vila, el batec del poble i aquest cor que darrerament tenim tan ofegat i a prova d'infart. I malgrat en Marianu i la seva obra, i el ball de bastons i les ensopegades diverses dels vianants, sabeu què us dic? Visca les Decennals!