Portbou

Seria difícil trobar un nom més lligat al concepte de frontera. El poble i la seva estació ferroviària projecten les il·lusions i les decepcions, les anades i tornades (geogràfiques, però també ideològiques), dels anys més turbulents de la història del segle XX. Per això té tant de sentit la iniciativa de l'Ajuntament de Portbou, que ha organitzat per avui una ruta de la retirada, una caminada que rememora els tristos camins de l'exili que els republicans van viure un febrer de fa 72 anys. Aquests pelegrins de la memòria han sortit de bon matí de Portbou i arribaran aquesta tarda a la platja del Racó d'Argelers. Fer a peu, pas a pas, aquest recorregut té un sentit profund. Portbou evoca els moments de més intensitat emocional de personatges coneguts. Penso en el poeta Stephen Spender i el seu cèlebre Port Bou i en la carta que, des d'allà, escriu a Virginia Woolf, incapaç de reprimir per més temps la seva veu privada que contradiu la seva militància pública. Des de Portbou, Spender denuncia els sectarismes horribles que ha viscut a l'Espanya republicana, els desenganys profunds d'un company de viatge del partit comunista que ja no pot aguantar més les contradiccions entre les bones intencions i les dures realitats. I Portbou va lligat, és clar, a l'estada breu i tràgica que hi va fer Walter Benjamin, un fugitiu del nazisme que troba la mort al poble que era símbol de la seva llibertat. L'extraordinari memorial Passatges dissenyat per Dani Karavan al cementiri de la població és una de les intervencions artístiques més potents i commovedores sobre els múltiples ecos dels espais de frontera. L'Alt Empordà, amb una visita combinada a l'imprescindible Museu de l'Exili de la Jonquera i al memorial del cementiri de Portbou, ofereix una experiència –cultural, històrica i política– intensa i necessària. Un programa imprescindible per als que vulguin identificar els batecs del temps en el nostre entorn geogràfic i gosin dialogar amb el nostre passat.