A punt per a l'entrevista Mas-Zapatero

El president de la Generalitat, Artur Mas, s'entrevistarà dilluns a La Moncloa amb Rodríguez Zapatero. Serà el primer contacte en directe des que va ser proclamat president de la Generalitat. Les cròniques catalanes anuncien que Mas va a Madrid a exigir i/o demanar traspassos pendents. Mentre que algunes cròniques de Madrid anuncien que Mas hi va a pidolar, fonts de la Generalitat asseguren que aquest cop Mas no es vol “deixar enganyar”.

No és el mateix haver d'anar a Madrid a demanar que anar-hi a pidolar. Tot i que a aquestes altures del debat polític català no hauria de ser bona ni una fórmula ni l'altra. Seria preferible que el tracte fos bilateral, de president a president, tal com reclamava aquell Estatut del 30 de setembre de 2005. Com també seria preferible que Catalunya obtingués definitivament un concert econòmic que permetés no haver d'estar demanant contínuament allò que ens pertoca. Ara, però, seria un èxit que Artur Mas se'n sortís amb la vella tàctica del “peix al cove” que tan bons resultats va donar a Jordi Pujol. Una tàctica que és pràctica, encara que també la utilitzaran els gallecs, els andalusos, els canaris i tots els que aniran a La Moncloa a veure Rodríguez Zapatero després de l'entrevista amb Mas.

En els dies previs a aquesta important entrevista de dilluns s'ha creat una psicosi d'alarma sobre les finances de la Generalitat. Fins al punt que els alts responsables –el president i el conseller d'Economia– han hagut d'anunciar que els funcionaris no pateixin, que cobraran les seves nòmines després de l'alarma que va crear Oriol Pujol. No és cap notícia comprovar que les finances públiques no van a l'hora. L'explicació és que s'ha gastat més del compte i que els serveis públics catalans s'hauran d'aprimar un 10 per cent. És a dir, que pinten bastos.

Dilluns Zapatero rebrà Mas. No són amics. Mas considera que el president del govern espanyol el va trair en relació amb l'Estatut quan era a l'oposició. Zapatero té més relació amb Duran i Lleida. Zapatero i Mas, però, són conscients que tard o d'hora hauran d'intensificar la relació parlamentària i personal en el cas que vulguin frenar l'avanç del Partit Popular...