Alemanya

Abans de la visita d'Angela Merkel el president espanyol va voler fer un gest assegurant que Europa faria bé d'assemblar-se més a Alemanya. Sí, Alemanya. Parlem d'un país amb una administració descentralitzada, sense que això perjudiqui la seva competitivitat. No crec que José María Aznar pugui explicar aquesta paradoxa, perquè els –per anomenar-los d'alguna manera– estudis de la FAES tampoc no donen per gaire, els pobres.

Si Zapatero vol que Espanya s'assembli a Alemanya ho té molt fàcil. N'hi ha prou que comenci imitant l'exemple de Catalunya, un país que funciona bé quan des de Madrid estant no es dediquen a fer-li la guitza. Espanya s'assemblaria més a Alemanya si estigués menys pendent del que fa Catalunya (per exigir el mateix o, si no, perquè tampoc ho tinguin els catalans) i es preocupés més d'imitar-la, com feien els japonesos amb els productes europeus des dels anys seixanta. Em temo que aquest argument és més de ciència-ficció que de política.

¿Han vist com Zapatero (i amb Rajoy passaria igual, d'això no en dubtin) fa la gara-gara a Angela Merkel? Perquè Alemanya és la que, al capdavall, pagarà les misses. I com que les pagarà, posa les condicions. Si això és així, ¿com és que Catalunya, que aporta bona part de la gasolina que crema Espanya, rep insults i menyspreus quan diu que, com a mínim, l'Estat podria invertir-hi una mica més per fer-la més competitiva i perquè així pugui seguir aportant diners a la caixa comuna? Resposta evident, oi? Perquè Alemanya té Estat propi; i Catalunya, no.