L'Ajuntament es passa de rosca
Ja fa dies que cueja el malcontentament entre els “petits” treballadors autònoms de Barcelona. La causa n'és el cobrament de la taxa especial de recollida de residus comercials (a més a més de la de recollida d'escombraries, és clar). En altres paraules, el petit autònom que treballa a casa seva ha de pagar el mateix que la botiga, que el supermercat o que el gran magatzem, que generen tones de capses de cartró diàriament. Com sempre, l'Ajuntament respon amb suficiència que, u, la mesura és legal i dos, la ignorància de la llei no n'eximeix el compliment.
No sabem si després del mes de maig, amb el nou consistori, previsiblement d'un altre color, aquesta actitud canviarà. Però seria molt interessant que ho fes. Avui en dia és molt fàcil establir un reglament que separi els petits autònoms que treballen a casa (i que no generen més residu sòlid comercial que uns quants fulls) dels botiguers o grans comerciants, que col·lapsen les voreres cada vespre amb les seves capses i altres objectes diversos. La tecnologia ho permet. Per què no ho fan? Per desídia, supèrbia i ganes de recaptar. Per què ser subtils si no cal? Tothom a pagar i, el que és més fort, amb efecte retroactiu. La llei, que és estatal, es va aprovar el 2007. Doncs apa, quatre anys de cop (uns quatre-cents euros).
La contenció del dèficit de la ciutat és un dels orgulls de l'alcalde senyor Hereu. I pot estar-ne amb tota la raó, d'orgullós. Precisament per això no és necessari que continuï sent el més gran recaptador d'Espanya. A ningú no li agrada pagar impostos però alhora tothom sap que s'han de pagar. Els ciutadans de Barcelona també saben –i ho saben de fa temps– que el seu Ajuntament és el que colla més de tots. La seva política s'ha caracteritzat, en matèria de taxes, per cobrar sempre que sigui legal (com ara, encara que hi hagi ciutats que prefereixin no fer-ho perquè la llei no és obligatòria) i sempre el màxim permès.
Aquí estem acostumats a pagar. Però no és necessari que tothom pagui el mateix ni que, en el conjunt de taxes, hi hagi tanta diferència amb altres ciutats. El nou consistori, el que surti del mes de maig, ha de fer una revisió profunda d'aquest tarannà. En el fons, la manca de sensibilitat i les ganes de cobrar sempre el màxim per tot són una altra manera de comunicar-se amb el ciutadà. Després que no diguin que no s'han sabut comunicar. Mentida. I tant, que us heu comunicat. I molt bé.
