L'heroisme en l'actualitat

Per salvar el desnivell que hi ha entre els déus i els humans hem fabricat aquesta il·lusió projectiva que anomenem heroi. Fins a cert punt l'heroisme és una deformació orgullosa: és l'excepció que confirma la regla general de les mancances humanes. Però l'heroïcitat també pot tenir un efecte inhibidor, ja que es constitueix en la prova que moltes fites de la història només poden assolir-se a través del sacrifici, el dolor i la sang. Potser per aquest motiu un dels psicodrames més acusats de la nostra època deriva d'haver descobert que l'heroisme relaxat i de butaca no és possible. Alguns sants van morir cremats, la defensa de la llibertat de pensament va fer que Guillem d'Ockham conegués les presons del papat, són nombrosos els científics del segle XIX que s'inoculaven tota mena de metzines per comprovar en pròpia pell les evolucions d'una malaltia o l'efectivitat dels seus remeis... Però ara hem entrat dins un altre paradigma, que fins i tot tradueix en vilesa moltes de les antigues i preteses heroïcitats. Stalin, per exemple, fa temps que va caure de l'altar i ara és percebut més com un genocida o un psicokiller que no pas com el paladí de la justícia amb què va ser publicitat durant tants anys. ¿És possible l'heroisme en la nostra època? Els sistemes de control tecnològic converteixen en irrepetibles les figures de Joana d'Arc, Robin Hood i d'Artagnan: els seus moviments i escomeses serien fàcilment neutralitzables. És possible que l'heroisme del nostre present i futur sigui un heroisme menys militar, menys popular, però, en canvi, més moral i anònim. Les utopies van eradicar-se en un procés d'autocombustió, molts guerrillers són imatges caducades, el terrorista suïcida ha augmentat l'escala de terror fins a nivells exponencials. Ser un heroi en l'actualitat potser significa tenir atributs tan modestament primordials com ara no afavorir conductes totalitàries, no explotar, no discriminar, interessar-se per l'ús dels nostres estalvis, no corrompre's, ser digne, ser crític, ser autocrític de debò...