Sense l'ajuda de Déu

Recorden la frase cèlebre de la vicepresidenta Joana Ortega, oi?: “Sí, prometo, amb l'ajuda de Déu”. També la independent d'Unió, Pilar Fernández Bozal, es va encomanar a l'Altíssim en la seva presa de possessió. Dues creients al govern. Però no són les úniques.

A diferència de l'anterior executiu, en el d'Artur Mas hi ha força creients, començant pel mateix president. Malgrat tot, sense complexos. Malgrat, per exemple, alguns representant de Déu. I m'explico.

Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, defensava fa dos anys en el seu llibre La llibertat com a resposta: “Avui dia està mal vist parlar públicament de les teves creences religioses [...] i en certs sectors fins i tot fa lleig tenir-les. Cal dir que les posicions d'una part de l'episcopat espanyol ajuden a crear una imatge en la qual molts, com jo, no ens podem identificar en absolut”.

El meu dubte ara és si a tot plegat no hi ajuda també l'actual Església catalana. No n'entenc cert biaix dels últims anys. No vaig entendre el nou bisbe de Solsona, Xavier Novell, quan a preguntes de Xavier Bosch va rebutjar l'etiqueta de bisbe catalanista “perquè jo he de ser el bisbe també dels no catalanistes”. I no entenc ara la circular que fa córrer l'arquebisbat de Barcelona, com al seu dia els bisbats de Girona i Vic, indicant a les parròquies que no col·laborin amb la consulta del 10 d'abril de Barcelona Decideix, perquè la consulta “pot portar una divisió entre els membres de la comunitat cristiana, ja sigui per la pregunta a respondre, ja sigui per l'oportunitat o pel lloc on es realitza”. Quo vadis, Conferència Episcopal Tarraconense?