El preu del risc
El diner és una mercaderia. I com totes les mercaderies té el seu preu, que és l'interès. Un interès que es cobra o es paga per deixar o per disposar d'aquest diner. Els bancs centrals són els responsables de fixar el tipus bàsic d'interès, a partir del qual els intermediaris financers –bancs i caixes, en primer lloc– estableixen el preu del diner a l'hora de captar-lo –en forma de dipòsits o d'emissió de títols de deute– o de deixar-lo –en forma de crèdit o de subscripció de títols de deute. És una norma general que quan es vol estimular l'economia, es baixa el tipus d'interès bàsic, i es puja quan es vol frenar.
El Banc d'Espanya va delegar en el Banc Central Europeu la seva competència per modificar els tipus d'interès, des del moment en què Espanya entrà a la zona euro. Ara és a Frankfurt on es prenen les decisions. I el tipus bàsic d'interès és l'1%, un dels més baixos de la història, tal com correspon a una situació de crisi econòmica. Però aquesta mercaderia, que és el diner, només està a l'abast de molt pocs en aquelles condicions de preu. De diner n'hi ha, no és escàs, però els que el tenen, tenen por de perdre'l. Es posa en dubte la capacitat de retorn del diner deixat als particulars, però també a les caixes i bancs i fins i tot a les entitats públiques, aquelles que tenen un estat que respon per elles. A l'hora de deixar el diner es calcula el risc que no te'l tornin i s'augmenta el marge financer, o sigui, la diferència entre el preu de compra i el preu de venda del diner. I així es parla de risc de particulars, risc d'entitats financeres i fins i tot de risc d'estat.
Els mercats han embogit. Ens trobem, per exemple, que les caixes d'estalvi que demanin diners públics per cobrir les seves necessitats de capital han d'arribar a pagar el 7,75% d'interès. El Banc d'Espanya, que deixa els diners a través del FROB, té un marge de benefici del 6,75%; o més ben dit, obté els diners a l'1% d'interès del Banc Central Europeu i les caixes que l'aconsegueixen han de pagar el 7,75%. Fa tres mesos, la Generalitat de Catalunya va col·locar entre particulars una emissió de deute al 4,75%, però bancs i caixes només van assegurar la col·locació si cobraven un 3% de comissió, de manera que el cost serà del 7,75% pel govern català.
Tot plegat no lliga. Si saps que no et tornaran els diners, no els deixaràs mai. I si el preu del risc és massa alt, pots tenir la quasi seguretat que no te'ls podran tornar, si no és que els titulars del crèdit atraquen un banc o guanyen la rifa. L'actual nivell dels tipus d'interès ha perdut sentit. Abans, pagaves un interès una mica més alt i tenies els diners que et feien falta. Ara només els pots aconseguir en unes condicions de pagament insuportables.
De diners n'hi ha. El que no hi ha és confiança, perquè s'acumulen els impagats i morosos. I sense confiança no es dóna crèdit. I sense crèdit, bancs i caixes no guanyen diners i perdran la confiança del mercat internacional. I embolica que fa fort. Subratllo la paraula confiança.
