Bozal

Benvolguda i honorable consellera, t'he d'agrair l'alegria de la setmana. Per si no fos prou el veredicte del premi Ramon Llull, que requeia en una escriptora que de sobte abraçava la llengua nostrada, ara arribes tu i anuncies que potser votaràs a la consulta de Barcelona del 10 d'abril. Tant de bo aquestes conversions il·lustres no s'aturessin, i ens portessin en cursa frenètica cap a l'albada dels justos d'idioma i de drets polítics. Com si fossin signes dels temps i dels canvis de tendència, en paraules de l'amic que abans ocupava aquesta columna.

La teva no és una transformació qualsevol. Com ja va assenyalar algun jurista sagaç rere el teu nomenament, havies ordenat ficar la ploma al nas dels organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt. Ara no només has desat la ploma, sinó que contemples la possibilitat de deixar el teu nas perquè l'Estat t'hi faci pessigolles. Si tal cosa es confirmava, representaria, de ben segur, un canvi notable.

Diuen que Albert Einstein i Wernher von Braun, quan van marxar d'Alemanya, van decidir el curs de la guerra mundial i la derrota dels nazis. Bé, Déu me'n guard de comparar trajectòries, ja que entre altres coses diuen que els dos genis germànics ho suspenien tot a l'escola, i em consta que no és el teu cas, Pilar Fernández Bozal. Però pot ser que us acabeu assemblant en una cosa: que allò que molts interpreten com un desembarcament d'intrús sigui un cop de mà vital. Aviat ho sabrem, i benvinguda, consellera, que casa meva és casa teva si és que hi ha cases d'algú.