BCN, marca o capital d'estat

Els polítics que han governat l'Ajuntament de Barcelona l'han sotmès sense reserves a la globalització econòmica. La promoció internacional de la ciutat s'ha fet considerant-la una marca (place brand) i no la capital de Catalunya. Aquest procés mercantilment exitós ha acabat, però, desvirtuant la seva catalanitat. Ni el patrimoni artístic de Gaudí, Picasso i Miró junts poden adreçar-ho. És probable que el Barça de l'època presidida per Joan Laporta hagi fet més per projectar la catalanitat de la ciutat que tots els governs de Narcís Serra, Pasqual Maragall i Jordi Hereu. I més ho hauria fet si les samarretes dels nostres triomfants jugadors portessin el nom de Catalonia en lloc de les quatre barres difícils d'identificar a nivell mundial.

A la progressiva desnacionalització de Barcelona hi ha contribuït la mala gestió de l'allau immigratòria, desestabilitzadora en el terreny cultural, i d'un turisme de masses que ha convertit el cap i casal en un parc temàtic.

Els barris han perdut amb els anys la seva identitat al servei de la uniformització i d'un disseny urbà que ha deixat de valorar els signes culturals i urbans de les antigues viles.

La qualitat de vida està minvant i avui és corrent escoltar l'opinió de veïns i veïnes que se senten estrangers en els barris dels seus pares i dels seus avis. Una falsa modernització els ha anat, a poc a poc, marginant.

Barcelona ha esdevingut una macrocefàlia sotmesa al transport privat, a la congestió i al centralisme. El fracàs de la política ambiental és evident, perquè no ha estat possible un pacte municipal i metropolità per sanejar l'atmosfera dels elements contaminants. La qualitat de l'aire ha estat denunciada per la mateixa Comissió Europea. La ciutat haurà de demanar una moratòria a la UE, ja que ultrapassa amb escreix el límit de 40 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen degut a l'increment del dièsel.

La recollida selectiva no supera el 40% en el millor dels casos. La manca d'educació ambiental es manifesta en el fet que hi ha més d'un 20% d'impropis en el rebuig. Els ecoparcs no han funcionat correctament. La dinàmica actual ens portaria a construir noves plantes incineradores, que és el que voldrien les entitats financeres espanyoles.

L'acció política ambiental ha rebutjat la socialització per no perjudicar els lobbies energètics Gas Natural-Fenosa, Agbar i Endesa. No m'estranyaria veure exmandataris del tripartit fitxats per alguna de les fundacions d'aquests poderosos grups.

No s'hi han incrementat les zones verdes i per a vianants, com requereix una ciutat tan densament poblada. S'ha deixat urbanitzar a les vessants del parc de Collserola, la més gran reserva d'oxigen.

La transparència informativa ha brillat per la seva absència i és una de les assignatures pendents. Una gran part de la degradació política, social i cultural que pateix Barcelona és precisament conseqüència de la manca de participació ciutadana.

L'endeutament de l'Ajuntament és insostenible i ens trobem en una situació propera a la fallida per no haver rebut de l'Estat espanyol els recursos que marca la Carta Municipal aprovada el 2006. El malversament i la corrupció, especialment manifesta en el districte de Ciutat Vella (cas Palau i el mobbing al Raval), ha provocat una xacra social de la qual encara no ens hem recuperat.

La inseguretat ens dóna una imatge internacional pèssima i ens allunya d'una ciutat mediterrània acollidora. Els barris reclamen des de fa anys més presència policial preventiva i una legislació eficaç contra la reincidència en els robatoris.

La greu crisi econòmica (més de cent mil aturats a Barcelona ciutat) obliga a disposar de mitjans per resoldre el problema de més de 40.000 persones que tenen dret a un habitatge digne i a una alimentació sana (ajut que no arriba als 15.000). L'Ajuntament no pot garantir l'aigua, el gas i l'electricitat per a tots els habitants que no tinguin recursos per pagar els rebuts.

El reglament d'usos lingüístics no s'hi aplica amb rigor i els signes d'identitat catalana es perden arreu. Encara s'hi poden veure símbols del franquisme i noms de carrers de personalitats no democràtiques.

La societat civil, però, té empenta i creativitat per alçar el crit. És necessari i urgent un programa que tingui com a objectiu l'autonomia energètica, la fiscalitat ecològica, la qualitat de vida, la transparència informativa i la regeneració cultural de la capital del futur Estat català.