Dalí

Has tornat a batre un rècord. El teu quadre La Mel és més dolça que la sang s'ha venut per més diners que cap altra teva, tot i ser un llenç preparatori. I encara en tens una a la cua que la pot superar. Deu ser veritat que no cal fer gaire cas de les cases de subhastes, ja que segurament els quadres més valuosos de tots són aquells que no arriben mai a Sotheby's, els que es queden als museus i col·leccions particulars. Però tot i així, Salvador Dalí, realment et mereixes un monument al gran venedor, o si ho preferiu al gran seductor (o al gran embaucador).

En vida, et servies de les teves dots d'actor i del teu nas per la boutade mediàtica. Hi ha qui diu que, abans d'entrar en escena, sempre feies una pausa, et cargolaves el bigoti, et col·locaves la barretina i irrompies talment ho fan els actors, aguantant la respiració. I és ben cert que fins al final vas obeir la teva màxima, aquella que més valia que parlessin de tu, encara que fos bé. Esplèndida manera d'entendre l'home anunci.

Ara bé, que després de mort tinguis la mateixa habilitat per vendre ja és una aptitud del tot inusual. Jo no hi entenc, però certs experts diuen que no eres tan bon pintor com dibuixant, i en allò que realment excel·lies era en la publicitat. Sigui com sigui, avui la teva estrella no ha decaigut, cosa que molts pregonaven. Potser és perquè vas saber planificar la teva posteritat. Aquesta és la mostra del geni; entendre que has de crear un personatge i que, a més, la caricatura d'un mateix ha d'aspirar a l'eternitat.