Si la literatura fos un esport

Si la literatura fos un esport, i per tant s'hi apliqués la normativa antidopatge, molts autors reconeguts quedarien desqualificats: Edgar Allan Poe prenia làudanum, Baudelaire fumava haixix, Aldous Huxley consumia mescalina, Jules Verne prenia cocaïna, i encara podríem afegir-hi la benzedrina de W.H. Auden, la metadona de William Burroughs, la psilocibina de Henri Michaux, la metamfetamina de Philip K. Dick, l'LSD d'Ernst Junger i l'opi que les generacions de Coleridge i Oscar Wilde prenien de manera regular.

L'alcohol mereix un paràgraf a part. Esmentarem tan sols el mescal de Malcolm Lowry, els martinis de Dorothy Parker, el rom d'Ernest Hemingway, el whisky de William Faulkner, el vodka de Dostoievski, el vi de Bukowski, la cervesa de Bohumil Hrabal, i en general l'absenta dels romàntics francesos. Un bon control antidopatge també hauria de detectar el consum de cafè, una substància que difícilment aprovaria avui dia l'Organització Mundial de la Salut. El cafè és el que explica en part la producció abundosa d'Honoré de Balzac i els llampecs de brillantor de Jean-Paul Sartre. Nombrosos testimonis gràfics mostren com el cafè i el te han servit d'excusa a un bon nombre d'autors per animar-se a sortir de casa i intercanviar impressions, de Bloomsbury a l'Ateneu Barcelonès passant per Les Deux Magots. Afegim-hi, finalment, el tabac, avui tan vilipendiat, la droga més associada als escriptors. N'hi haurà prou de recordar el bigoti groguenc de Gustave Flaubert, la pipa de Mark Twain i els cigarrets inseparables de James Joyce, Terenci Moix i André Gide. Menció a part mereixen Julio Ramón Ribeyro i Guillermo Cabrera Infante, que van escriure llibres a favor del tabac, i Julio Cortázar, que apareix fumant a la portada d'alguna de les seves novel·les. No es pot descartar que aquests escriptors haguessin deixat igualment una obra duradora encara que s'haguessin limitat a beure sucs de taronja i a mastegar pastilles Valda. No hi ha dubte, en canvi, que si un incompetent es dedica a prendre substàncies euforitzants es converteix, ras i curt, en un incompetent eufòric. En la literatura, les drogues són com les espècies: poden condimentar un plat insípid i també poden assassinar un plat gustós.