L'experiència és un grau

La tercera edat podria ser un terreny perillós per a aquelles persones que en arribar-hi perden o hi ha el perill que perdin les ganes de fer, de viure, d'experimentar. Aquella edat en què poden pensar que serveixen per a poc o per a res. Persones amb una vida molt viscuda, amb un cap clar i ben moblat però que creuen que ja està tot perdut i que literalment ja no hi ha res a fer, només esperar. D'altres, en canvi –per sort cada vegada més–, veuen en aquesta època de la seva vida l'oportunitat d'experimentar noves aventures, sensacions, experiències o somnis que mai abans havien assolit. I que és justament ara i no abans que creuen que tot és possible. I no només això sinó que entenen que posar la seva experiència al servei dels que els venim al darrere és un grau que encara els distingeix i els fa més grans.

Això, aquesta voluntat de servei als altres –molt més pròpia de les anteriors generacions que no pas de les actuals–, crec que és la clau de volta per poder explicar els dos fenòmens literaris que han esclatat en els últims mesos a França i al Japó. Ambdós esclats estan protagonitzats per venerables ancians; l'una viu al Japó i està a punt de fer 100 anys. Toyo Shibata, japonesa de 99 anys, ha venut un milió i mig d'exemplars de la seva delicada antologia poètica No et desesperis. L'altre, un exmembre de la resistència francesa que va combatre el nacionalsocialisme i el comunisme més recalcitrant, té 93 anys. Stéphane Hessel ha aconseguit que 850.000 francesos comprin el seu pamflet polític de només 32 pàgines, titulat Indigneu-vos!. No en va tots dos escriuen pensant en els joves. A uns altres a la seva edat els importaria ben poc el futur quan semblaria que el seu és gairebé inexistent. Doncs no, no volen resignar-se. La seva consciència és tan forta que els porta a voler sacsejar i sotraguejar amb les seves paraules tremoloses però fermes els nostres esperits.

Hessel exhorta ja no tan sols els joves, sinó els lectors, a indignar-se i a actuar per canviar el món perquè el món va malament, governat per uns poders financers que ho acaparen tot. I ho diu ell que va lluitar contra un adversari amb noms i cognoms: Adolf Hitler o Joseph Stalin. Tot i que reconeix que ara l'enemic de les actuals generacions és més difícil de trobar. Però és igual d'important saber dir no, encarar-se a les injustícies, afrontar els reptes o no rendir-se. Hessel commina a resistir perquè si ells es van jugar la vida contra el nazisme i el feixisme nosaltres ara ens juguem la llibertat i els valors més importants de la humanitat. Aquest punt d'inconformisme i d'indignació raonada que exigeix Hessel als joves i a les generacions que els han succeït podria semblar que contrasta però en realitat es complementa amb el missatge dels poemes de Shibata. L'anciana japonesa els demana precisament que, malgrat la indignació que els pugui generar una situació, un problema, qualsevol gir inesperat de la vida, que no es desesperin. Poemes titulats Els somnis de tots són iguals o Pren-t'ho amb calma, no ho forcis ja ho diuen tot, són veritables declaracions d'intencions que són perfectament compatibles amb el fet de rebel·lar-se, de no conformar-se, de queixar-se i, finalment, d'actuar. Però hi ha moltes maneres de fer-ho i pausadament, raonada i calmada podria ser la forma, segons Shibata, que reivindica que abans de fer 100 anys aquest juny encara vol complir els somnis que encara té, com ara pujar a un núvol.

Aquestes dues formes d'encarar la vida, des de punts de vista tan particulars i des de l'experiència, la maduresa, la paciència, el sacrifici, no m'estranya que hagin ajudat centenars de milers de persones a veure la llum, a sortir d'aquest estat de letargia i empènyer-les a lluitar pels seus somnis i pels seus drets, tot depèn de com s'interpreti una poesia o un ideal. Shibata i Hessel parlen des de l'experiència, des del grau de maduresa sensata que els fa bons per recomanar-nos que ens indignem, de manera pacífica, que ens revoltem serenament, sense defallir, sense desesperar.