Carpe diem
Arola són dos més
Per què estan de moda els bessons Arola? Mentre el seu germà forma part del firmament de les estrelles Michelin, ells acaben d'obrir un revolucionari local a la ‘milla d'or' gastronòmica de Barcelona que no es pot considerar un restaurant normal. Però s'hi menja, i molt bé. És un ‘gastrobar'. I és ‘cool'. L'última aposta d'una família d'èxit.
Sergi Arola apareix per tot arreu. El coneixem de sobres com a cuiner estrellat (dues al Sergi Arola Gastro), com a ideòleg de la cuina de les tapes de qualitat a l'hotel Arts (que ara s'estén per països com Xile o Perú) i fins i tot com a tertulià multifacètic. És clar que és una ànima inquieta. I el seu últim producte, el gastrobar cocteleria Le Cabrera de Madrid, ha tingut conseqüències directes a Barcelona: ha servit d'inspiració als seus germans, Eduard i Natxo (un experimentat DJ), per crear 3 Food People & Music, el local més cool del moment.
De l'Arts al carrer Còrsega. No és el seu primer projecte, malgrat que l'ombra del germà sigui molt allargada. Els bessons han estat fins fa no gaire els responsables de tirar endavant el restaurant Arola a l'hotel Arts. Però a l'Eduard veure Le Cabrera li va despertar les ganes de canvi. I, perquè no?, d'iniciar una nova via amb una proposta que sona perfecte en temps de crisi econòmica: “L'Arola és un lloc per degustar mitges racions, al 3 Food People & Music som més informals, ens acostem a la idea del bar de tota la vida, però amb alta qualitat gastronòmica i bon preu”, diu aquest emprenedor que se la juga al 100%, sense socis. Afortunadament, en els 50 dies de vida de l'experiment troba motius per a l'optimisme. “El boca-orella està funcionant, la gent s'acosta amb curiositat i tenim la sort que repeteix”.
L'invent de la coca pizza. Tal com descriu l'oferta, resulta més que llaminera, com una mena de Zara dels fogons, un low cost de disseny. El xef, Matteo, cuina amb productes de mercat i toc mediterrani. Hi ha plats mestissos de la seva Itàlia natal combinada amb Catalunya, com la coca pizza (cruixent, amb formatge suau, carxofes, tomàquets...) que surt per 8 euros i mig. Que ningú esperi estovalles de fil, però sí un amable equip servint la barra i unes taules on tot va parar al centre, i que cadascú mengi el que vulgui: “La posada en escena és senzilla, tot molt blanc, pràctic i setanter”. La música és essencial per acabar de definir una oferta que busca el seu propi públic. S'assembla però no es pot confondre amb els tan en boga bistronòmics, que ofereixen menús d'alta gastronomia a preus assequibles, i que, com el cas de l'Hisop, ja reben estrelles Michelin.
La dura competència. Els Arola han desembarcat en una zona del carrer Còrsega que darrerament s'ha convertit en una mena de milla d'or de la gastronomia a la ciutat. Hi ha la Fonda Gaig, el nou The Mirror (Paco Pérez), el Dry Martini, el Paco Meralgo... “Això atreu gent i a més ens estimula, ens fa voler ser millors cada dia”, diu l'Eduard, que s'assembla molt en la parla enèrgica i en les faccions al Sergi. Més que al seu mateix bessó. Casat amb una alemanya i pare de dos nens amb noms fàcils de dir en més d'un idioma (Dorian i Ilian), estima la diversitat cultural i humana i està obert al món (“per això hem posat el nom del local en anglès”). Confessa que li encantaria obrir un gastrobar divertit a la seriosa Suïssa, la terra dels bancs i els rellotges de cucut. Sí, a l'Eduard, com al Sergi, li agraden els reptes.
