A reveure

Què faria jo mateix en una Catalunya independent? Avui s'acaba aquesta sèrie d'articles, amb certa tristesa de la meva part, no pas perquè deixi de col·laborar al diari, que no és el cas, sinó perquè jo tenia el pressentiment secret que tancaria la sèrie quan ja fóssim independents. I això no ha estat així, què hi farem. Si em permeteu, a manera de premi de consolació, enllestiré la col·lecció amb una reflexió sobre el meu futur.

Estic convençut que una proclama en un balcó, per vibrant i solemne que fos, no canviaria gaire la meva vida de forma immediata. Potser hi sumaria un parell de vespres d'emoció, fotos memorables, i au, endavant que hi ha molta feina al tros. M'estalviaria algunes misèries de la caverna espanyola, que sempre fa goig (vull dir l'estalvi, no pas la cova). I poca cosa més; un nou passaport, noves matrícules, banderes que vénen, banderes que se'n van. Però sobretot, s'acabaria la brega de símbols amb Espanya.

Tota la gent que ha viscut un procés d'independència diu que, més enllà de la festa i de quatre detalls, la sobirania política se sol notar a la llarga. Com ho viuria jo, doncs, a llarg termini? Al cap d'uns anys, estic segur que notaria la desaparició del dèficit fiscal, malgrat les noves despeses generades en defensa, ministeris i similars. Veuria carreteres millors i més segures; trens, escoles, hospitals... O pagaria menys impostos. En qualsevol cas, augmentaria la meva qualitat de vida, i sobretot la dels meus fills. I em podria oblidar de la brega de diners amb Espanya.

També canviarien les actituds de la gent, sobretot pel que fa als referents nacionals i culturals. No hauria d'aguantar els que veuen l'idioma català com una nosa, ni a les empreses ni als mitjans de comunicació ni a les botigues i establiments. Tindria més història catalana, més literatura catalana, més música catalana (no costaria gaire). Podria triar la llengua del cinema, de les revistes, dels tribunals. I s'acabaria la brega de llengües amb Espanya.

Potser el millor de tot, en conjunt, és que prescindiria de les bregues amb Espanya. No pas les diplomàtiques, que no afecten ningú més enllà de les ambaixades i cancelleries. No, em refereixo a la brega política, que et salta a la cara cada cop que engegues el televisor o obres un diari. I que quan et passeges per Catalunya, o viatges per Espanya, has de suportar tant sí com no. Probablement, el que més canviaria de mi amb la independència seria l'afecte per Espanya i els espanyols. Me'ls podria estimar més.