Dos minuts

La llei del mercat dicta que quan hi ha escassedat d'un element concret aquest puja de valor. Per això no és gens estrany que la capacitat de concentració s'hagi convertit en una mena de Sant Grial. Estem immersos en una societat que no para de secretar estímuls, en tots els àmbits i a totes hores, que provoquen actituds i comportaments que ens allunyen d'una capacitat que és bàsica per fer les coses ben fetes: la focalització; o sigui, centrar la nostra atenció en un sol tema en lloc de tenir diversos fronts alhora. Com deu estar el panorama que hi ha un lloc web (www.donothingfor2minuts.com) en què posen a prova la capacitat d'estar dos minuts davant una foto d'una posta de sol i escoltant les onades sense fer res més. Si toques la rata o el teclat, has perdut el repte.

La dispersió ja existia abans de la irrupció de les noves tecnologies, però una mala gestió d'aquestes serveix per augmentar-la de manera exponencial. Però la moneda corrent avui dia és la immediatesa, la velocitat, el reduccionisme, les icones, la cultura del consum, la dels elements per usar i llençar, els pedaços, les solucions provisionals, anar d'aquí cap allà amb el coet al cul i omplir totes les quadrícules de les hores de temps lliure familiar amb diferents activitats. I, enmig d'aquest panorama, encara ens estranyem que un dels reptes de l'educació sigui el de trobar nous adeptes a la lectura entre la mainada i el d'augmentar el nivell de comprensió lectora! Per concentrar-nos necessitem silenci, tranquil·litat, una llum adequada, un espai còmode, temps i l'absència pertorbadora d'altres estímuls. Els oferim sempre aquestes condicions a la mainada?