La ratlla rosa

Una amiga m'explica que ha passat una setmana de nervis. El motiu: s'ha fet un Predictor. “Ja et pots imaginar quina impaciència esperant si a la finestreta hi apareixia o no la ratlla de color rosa”. L'escolto i la miro i sóc incapaç de deduir si desitjava un resultat positiu o negatiu. El seu estat d'ànim em fa pensar que, hi hagués o no ratlleta, la meva amiga està contenta o, si més no, conformada amb el resultat del test. Continuo caminant al seu costat, sense concentrar-me gaire en la seva xerrameca perquè se me'n va el cap pensant quantes angoixes, emocions, esperances i frustracions es deuen viure cada dia al voltant d'un Predictor. La B. mira la finestreta encara buida. Just en el moment que comença a apartar-ne la vista, veu, de reüll, que comença a aparèixer-hi, com per art d'encantament, una ratlla de color rosa. Primer rosa pàl·lid, cada vegada més intens, fins a convertir-se en magenta. El cor li batega molt de pressa. Fa uns segons, sense ratlla rosa, la seva vida era d'una altra manera. I el canvi és per sempre més. Tot el que passi d'ara endavant serà diferent del que li hauria passat si no hagués aparegut aquesta ratlla. La T. deixa el palet, damunt del marbre del bany. A les instruccions hi diu que cal esperar cinc minuts i esperar si hi surt una ratlla. Encén un cigarret i el fuma a consciència. Si es dibuixa la ratlla serà l'últim que fumarà. Tres minuts i no ha passat res. A fora del bany se sent enrenou. Els seus germans es barallen. Sent la seva mare, nerviosa. “I més que s'hi posarà”, pensa. Torna a mirar la finestra. Res. El temps de fer el moviment per inclinar-se damunt la prova d'embaràs és un temps etern: un lapse de segons on cap tot el seu passat i tot el seu futur possible. Han passat cinc minuts llargs. No hi ha cap ratlla. Agafa el palet i el fica dins la bossa. Respira i se sent jove, i lliure, i feliç. La M. mira fixament el Predictor. No pot moure ni una pestanya. Res del que pugui estar passant fora d'aquell palet no l'interessa. Mai no ha desitjat res amb tanta intensitat i aquesta és l'última vegada. Si no apareix la ratlla rosa, s'oblidarà de tenir fills. Aquesta obsessió l'està matant. Tot d'una veu una llum de color rosa. Una llàgrima calenta li rellisca galta avall. Treu la llengua i la pesca. La meva amiga em fa tornar al seu costat: “I doncs, que no em felicites?”.