Egipte: entre la set de notícies i el gran perill

Els periodistes occidentals i una part minoritària de l'opinió pública viuen els conflictes de Tunísia, Jordània, Algèria i Egipte amb una set immensa de notícies. Acostumats a les injustícies cròniques dels països àrabs, la possibilitat de veure caure algun d'aquells cabdills com Mubàrak, instal·lats en l'endogàmia i la corrupció, els ha connectat a una passió que no sabem on condueix. O potser sí que ho sabem o ho intuïm. Tots els esdeveniments de les ciutats egípcies tenen alguna cosa de déjà vu i la comparació amb l'Iran resulta inevitable. El guió més o menys és el mateix: l'esquerra i els intel·lectuals a primera línia fent la cacatua, la població farta de misèries i els islamistes preparats per salvar el país, les ànimes i el que calgui. A Egipte, l'operació de maquillatge passa per exigir eleccions lliures, cosa que provocaria que les formacions islamistes –singularment els Germans Musulmans– les guanyessin i acabessin, ai las!, amb la democràcia. Una paradoxa que històricament té precedents com el de Hitler, que va arribar al poder després d'imposar-se a les urnes. Entre les tones de paper i de reportatges televisius que s'han filtrat aquests dies, em quedo amb l'entrevista que Dolors Bellés va fer en aquest diari a Mara Castillo, coordinadora de postgrau en història de l'Egipte faraònic de la UdG. Entre altres detalls de màxim interès, comentava alguns que afecten la vida quotidiana. Per exemple, deia que el 1996 al Caire no es veia cap dona tapada i ara gairebé no en veus cap que no hi vagi. És un fenomen majoritari al món àrab. Fa deu anys, recordo haver fet conferències a universitats i centres culturals del Marroc i no hi havia cap noia amb xador. En l'actualitat, les noies sense mocadors al cap són minoria, fins i tot en un àmbit aperturista com l'universitari. A molts els semblarà una banalitat, però la regressió avança, els islamistes necessiten excuses per intervenir i noves guerres poden precedir a les revolucions que s'intenten imposar. Som a la segona línia de foc.