Barcelona càmping
La ciutat de Barcelona s'ha convertit en un gran càmping urbà. Sis setmanes després que entrés en vigor la legislació que prohibeix fumar a l'interior dels bars i restaurants, els establiments han engegat una campanya generalitzada d'ocupació dels carrers amb terrasses. És fàcil imaginar que per cada metre quadrat de terrassa exterior, els bars i restaurants paguen impostos i que a l'Ajuntament es deuen fregar les mans.
El que no cal imaginar, només cal passejar per Barcelona i comprovar-ho, és que s'ha reduït l'espai de vianants. A banda del gran catàleg de mobiliari urbà que ocupa les voreres, s'hi afegeix l'ocupació sistemàtica de terrasses, que en alguns casos limiten al mínim el pas de les persones (les quals, a més de vigilar el trànsit de bicicletes, ara han d'anar amb compte amb el trànsit de cambrers). La proliferació compulsiva de terrasses no passaria de ser una iniciativa emprenedora en una ciutat tocada per la dèria de la captació indiscriminada de turisme, si no fos perquè –potser aprofitant un buit legal en les ordenances– les terrasses noves de Barcelona tenen l'autèntica semblança de les tendes de campanya. N'hi ha de tots colors, formes i categories. Les més econòmiques, o per sortir del pas, es limiten a unir amb cortinatges de plàstic laterals un sostre fet de paraigües com els dels xiringuitos de platja; altres, de més alt standing, estan hermèticament protegides amb lones sintètiques i, fins i tot, amb sòcols de fusta tropical. El tret comú de totes les terrasses noves, és que a l'interior disposen d'estufes estratègicament repartides. Es tracta, en la majoria dels casos, d'estufes de butà en funcionament permanent –el combustible d'una bombona dura menys de dues hores–. Són estufes de disseny, en forma de torre, de diversos models, i d'una funcionalitat dubtosa. En algunes terrasses (per precarietat o per tradició) es conformen amb les estufes catalítiques domèstiques.
Quina ciutat tan estranya, aquesta Barcelona, que unifica els quioscos de la ONCE i els de diaris, que intervé en les parades de floristes i elimina les dels ocellaires, i permet convertir l'Eixample i la resta de barris en un gran càmping.
