Què tenim?

Ara ja estic més animat. Tots els problemes d'autoestima que pogués patir com a català han estat escombrats de cop. No m'adonava del meu error. Per fortuna, l'espot publicitari d'una marca coneguda de cervesa m'ha fet veure la llum. Sí, Catalunya és formidable: anem sobrats.

Què tenim? Per començar, “és possible que tinguem el millor equip de futbol de la història i la majoria dels seus jugadors són fets aquí”. Convé no oblidar-ho mai, mai de la vida. Però què més tenim? “Tenim els Pirineus, plens de neu a l'hivern, i cinc-cents vuitanta quilòmetres de costa des d'Alcanar fins a Portbou”. Ni més ni menys; no sé per quina raó hauríem de perdre'ns en aventures pancatalanistes. “Tres-cents trenta-tres dies de sol a l'any, tenim l'Empordà, la Fageda, la Cerdanya, el Delta de l'Ebre, l'estany de Sant Maurici i Aigüestortes”. Catalonia is different, amics turistes.

I què més podem oferir? “Tenim la Sagrada Família i el Parc Güell, construïts aquí per un gran senyor d'aquí. Tenim totes les coses maques que va fer en Miró. Tenim els ous d'en Dalí a Portlligat. Tenim un munt d'històries de la Mercè Rodoreda i d'en Monzó. I els poemes visuals d'en Joan Brossa”. Cultura, cultura! “I per descomptat, tenim, sempre tindrem, les paraules d'en Joan Manel Serrat”. En fi, qui no es consola és perquè no vol. “Tenim coses que només nosaltres tenim: el tió, el caganer, la sardana, la Patum i els castellers”. Ara bé, siguem generosos perquè “ara no només són nostres, sinó que són patrimoni de tota la humanitat”. Nosaltres som un poble capaç d'anar del particular a l'universal i tornar sense despentinar-nos. Amb els millors actors, artistes, cuiners, tertulians i columnistes.

Que què més tenim? Tenim la crisi econòmica, tisorades socials de rècord, un augment de 27.000 persones en atur, trens de la Renfe, doble xarxa educativa i la prohibició –acatada religiosament– d'exercir el dret més elemental d'un poble: la seva autodeterminació.

“Coses nostres, coses bones que tenim”.