Isona

Has aconseguit, Isona Passola, el que fa uns anys semblava impossible. Nou Goya (nou! Nou de catorze!). Atorgats a una pel·lícula catalana, rodada en català, amb actors catalans, basada en un guió en català d'una novel·la catalana escrita en català. Tanta catalanitat quasi embafa, desinhibida com ella sola, i tot i així l'acadèmia espanyola no ha tingut problemes en rendir-se als peus d'aquest film que tu en gran mesura has parit. La meva més fervent enhorabona, una més a afegir al carro ple que ja deus tenir, i amunt que fa pujada.

Quan vaig veure ‘Pa Negre', no em vaig imaginar que tindria tan bona acollida. No pas per la qualitat, indiscutible, sinó per aquesta catalanitat íntegra que la impregna. Tu ho expliques dient que a Espanya no tot és caverna, i que en el món del cinema hi ha gent oberta disposada a defensar la pluralitat. Potser sí, tot i que en altres ocasions complicades, aquesta Red Set de l'altiplà l'hem trobat a faltar. Què ho fa, que en aquesta ocasió hagi respost tan noblement?

En part, admetem que hi ha temors. Tu saps prou, Isona, com a Madrid l'emergència del cinema català comença a ser vista amb admiració i recel. És lògic que apostin per la seducció, el premi i la integració; es tractaria d'una resposta llesta. Podem dir que tot Espanya està disposada a seguir aquest camí? Que el poder, la política, els mitjans dominants, optaran abans per donar-nos guardons que veure'ns marxar? Què en creus, Isona? Què diuen els teus documentals? És possible una Espanya intel·ligent amb Catalunya?