Quan el català se'ls indigesta

Coincidint ahir amb la notícia dels nou Goya atorgats a la pel·lícula catalana Pa negre a Madrid, n'apareixien d'altres relacionades també amb la nostra llengua. Així, llegíem que la lingüista i dialectòloga Inés Fernández-Ordóñez, en el seu discurs d'ingrés a la Real Academia Española (RAE), va afirmar que l'espanyol no es pot identificar sense més ni més amb el castellà perquè l'espanyol és un gresol de trets lingüístics de diverses procedències (asturlleonesos, navarroaragonesos, galaicoportuguesos i catalans). Alhora, vèiem a la portada del rotatiu Le Monde un anunci força destacat en què, sota una gran capçalera amb el nom de Jordi Savall, apareixen les cobertes de dos discos d'un segell francès. El primer conté el Rèquiem K. 626 i la Música fúnebre maçònica K. 477 de W.A. Mozart, amb la Capella Reial de Catalunya (escrit així, en correcte català) i Le Concert des Nations. El segon, el Cant de la Sibil·la, amb Montserrat Figueras i la Capella Reial de Catalunya. Naturalment, Jordi Savall dirigeix els dos conjunts musicals. En l'apartat dels esports, tant El 9 com altres informatius es feien ressò de l'episodi viscut per l'entrenador del Girona FC, Raül Agné, a Osca, després del partit (que, tot sigui dit, va guanyar l'equip gironí). Durant la roda de premsa, i ja en el torn de preguntes dels periodistes visitants, un de local li va recriminar que respongués en català a una pregunta també formulada en català. Davant aquella actitud hostil, Agné es va aixecar i va abandonar la sala. I resulta positivament significatiu que, des de diverses xarxes socials, Agné rebés més de 3.000 missatges de suport i felicitació.

Diguin el que diguin alguns, i bordin el que bordin alguns altres, em remeto a la famosa sentència de Francesc Pujols que Salvador Dalí va incloure en el monument que li va erigir davant el Teatre-Museu Gala-Dalí de Figueres: “El pensament català –afegiu-hi l'idioma– rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.