Periodisme seriós?

En El Matí d'en Manel Fuentes van fer una llarga entrevista al corresponsal del Financial Times a Madrid, les manifestacions del qual em van sorprendre molt. L'entrevista estava motivada pels articles que ha dedicat a Catalunya, basant-se en fonts del centre d'Espanya, i on sembla que Catalunya sigui responsable de la seva mala situació econòmica i del moment negatiu que està patint Espanya. Aquesta és la interpretació que he fet, perquè el seu discurs no era precisament diàfan.

El que m'ha preocupat més és quan, sintèticament, ha vingut a dir que per a ell, periodista, el que és més important són els fets, els efectes, no les causes que els originen, afirmant que el periodista no fa història sinó que es limita a exposar els fets que tenen lloc. La seva exposició no era gens clara i adoptava un to defensiu, com agreujat.

L'entrevista va tenir lloc durant la tertúlia, i els tertulians s'han mostrat disgustats per les seves paraules, fins a l'extrem que Manuel Milián Mestre, que havia estat del PP, ha afirmat que estava tan molest i que no havia estat mai independentista, però aquestes manifestacions el feien comprendre l'independentisme català.

Com a antic professor universitari de la carrera de periodisme, voldria expressar la meva consternació per les manifestacions del corresponsal del diari britànic, car posen en qüestió la meva antiga admiració per aquest diari, un dels oracles de l'economia internacional, evidentment de signe capitalista, però com a diari de qualitat que pretén ser, les seves posicions cal que siguin presidides per la idea bàsica de l'ús de la veritat i la transparència en la informació difosa. Em permeto fer uns comentaris per tal de clarificar la meva posició:

1) Un corol·lari del bon periodisme és el fet que les informacions cal que es fonamentin en l'anàlisi de les causes concretes que expliquen que un determinat fet s'hagi desenvolupat d'una certa manera. Segons aquest senyor, aquest no és el cas, i ha fet una curiosa distinció, en un diari de qualitat com el seu, que pretén ser una referència informativa, entre l'editorial del diari i l'opinió del periodista, com si aquesta segona no hagués de tenir una correlació directa amb la primera.

2) Una regla d'or del periodisme, el de qualitat, és el diàleg permanent que es crea amb els seus lectors, que es reflecteix en l'anàlisi molt acurada que fa del seu contingut, la qual cosa implica un clar respecte entre les dues parts. Ell, en canvi, sorprenentment, afirmava que per a ell el que compta són principalment els inversors…

3) No ha explicitat quines eren les fonts en les quals s'inspirava i la confiança ètica que aquestes li mereixien, amb independència del perjudici que poden causar, en aquest cas a Catalunya, les informacions procedents d'una font maliciosament intencionada.

4) Per als que estimem el paper de la premsa de referència i el rol socialitzador, informatiu i educatiu que exerceix, aquesta actitud del periodista, m'ha omplert d'inquietud, com a admirador que sóc de certes institucions britàniques com la premsa de qualitat. Em pregunto, ¿on és l'ètica del periodisme en el tractament actual de les causes de la greu crisi econòmica que patim, que té uns responsables, fonamentalment els especuladors i la manca de regulació del mercat, element considerat indispensable en un sistema capitalista seriós?

Conclusió: ens hem de sentir molt inquiets…