Espai temps

El debat sobre la limitació de velocitat als accessos a la ciutat de Barcelona fa sospitar de l'estretor de mires de tots els governs de la Generalitat i, fins i tot, dels mitjans de comunicació. Partidaris i detractors barregen conceptes continuadament. Confonen els objectius. Un dia parlen de seguretat i d'altres, de reducció de les emissions. I és obvi que la reducció de les emissions només s'aconsegueix amb una velocitat constant, que s'ha de definir amb rigor científic.

La seguretat no només depèn de les velocitats baixes: hi entra sobretot la pressa, els nervis, l'estat físic i l'estrès dels conductors, la fluïdesa del trànsit, el bon estat de les carreteres, la destresa del conductor, els sistemes de seguretat del vehicle i la potència del motor. A 120 quilòmetres per hora és més segur un Ferrari que un Seat 600. Tanmateix, cap dels dos no pot superar aquesta velocitat. I un sis-cents és perillós a aquesta velocitat. Aquí també hi ha cafè per a tothom. També és lamentable que aquest debat es limiti a l'àrea de Barcelona. El país és ple de carreteres amb limitacions ximples i farcides de radars que semblen paranys per recaptar, més que no pas eines per a la seguretat. A l'autovia de Besalú a Olot, de l'N-260 força nou, la velocitat està limitada a 100 quilòmetres per hora. En altres carreteres de característiques equivalents, el límit és 120 km/h. Ho podran revisar?