‘Gran Hermano'
Amb l'excusa de la directiva de serveis de la Unió Europea, els nostres governs i, en especial, el govern de l'Estat, estan accelerant l'execució d'un pla d'absorció, quan no de liquidació, del tan defensat, encara que només de boca, teixit social. Ja fa anys que tenen menjant a la seva mà les patronals i els sindicats amb el tinglado de la fundació tripartida. Ara van per la societat civil institucional, eliminant o obligant a pidolar a l'administració les cambres de comerç i els col·legis professionals. Una àmplia majoria de les associacions de tot tipus s'han acostumat a la subvenció com a modus vivendi. Com vaig sentir fa un temps a un important càrrec polític a casa nostra, “si no fos per nosaltres, tot això de la societat civil no existiria”. I el més fotut de tot plegat és que tenia raó.
Algú hauria de capgirar urgentment aquesta dinàmica que tanca la boca a tota veu independent i que només deixa marge al que interessa a aquells que manen i als que els mouen per darrere. No em digueu qui i com ho pot fer. No ho sé, però m'esgarrifa veure que ràpidament que anem cap al pensament únic a través del pensament dirigit.
Estem massa a prop del Gran Hermano, el de l'Orwell, no d'aquella collonada de la tele on es fa bandera de l'estupidesa i del putiferi, però que exemplifica perfectament el que acabem de dir.
