La hipòtesi dels quatre Màrius

Durant un breu període de temps em vaig proposar seguir totes les activitats de Màrius Serra: llegir els llibres que escrivia, recomanava o traduïa, solucionar els seus mots encreuats, assistir a les seves conferències, escoltar els seus programes de ràdio i televisió, jugar les partides de scrabble on ell participava… Després d'una temporada d'activitat febril, sense amb prou feines tenir temps de menjar o dormir, hi vaig haver de renunciar per motius de salut.

La capacitat de treball de Màrius Serra em fa pensar en contes fantàstics com Els quatre germans destres, dels germans Grimm, on cada personatge està especialitzat en una tasca i, a causa de la semblança física, fan creure al món que les duu a terme un de sol. Acaricio aquesta hipòtesi: hi ha un Màrius que escriu, un altre que llegeix, un altre d'enigmista. Mentre tots tres treballen a casa i contesten correus, el quart Màrius surt a fer una vida social envejable. Ara que coincideixen en el mercat dos llibres seus (l'enciclopèdic Verbàlia 2.0. i l'antologia d'enigmes Dicciomàrius), una capsa de jocs (Verbàlia, el joc, realitzat amb Oriol Comas) i un CD amb la cantata Beceroles (amb Enric Palomar), constatem que Màrius Serra ha deixat enrere, en quantitat i qualitat, altres polígrafs nostrats com Joan Barril i Xavier Febrés, i s'acosta a les dimensions còsmiques d'Umberto Eco, que ve a ser una corporació intel·lectual, un prodigi còsmic de producció de textos.

Edicions Dau acaba de publicar l'entrevista L'orgia verbal, feta per Biel Barnils, on Màrius Serra s'esplaia entorn de qüestions com ara el periodisme, la llengua o les biblioteques. En el capítol 7 ofereix una introducció personal i versemblant a tot allò que sol quedar darrere les bambolines, com ara la sala dels agents literaris de la Fira de Frankfurt («el cervell de la bèstia», en diu ell), que consisteix en tot de taules petites amb una cadira al davant i una al darrere, i cites concertades cada mitja hora: «Una barreja entre el fast dating, qui busca parella en set minuts perquè no té temps o no sap lligar, i una versió molt moderna, gairebé de pel·lícula de Tim Burton, de les velles rondallaires que expliquen contes a la vora del foc»: contes com el dels quatre germans destres, hi podríem afegir.