Contra el tripartit es viu millor

No seré pas jo qui ho posi en dubte ni porti la contrària al president Mas ni als consellers del govern, ni als directors generals, ni al senyor Oriol Pujol, ni als diputats convergents que van explicant a qui els vulgui escoltar que la situació que s'han trobat en accedir al poder és dramàtica perquè a la crisi galopant actual s'hi afegeix el fet que a la caixa de la Generalitat hi ha teranyines. Teranyines i prou. Ens en fem el càrrec perquè més o menys d'un temps ençà tothom s'ensumava que la combinació de la disminució dels ingressos, d'una certa alegria pressupostària i, per acabar-ho d'adobar, de l'espoli sistemàtic de l'Estat, havia de ser letal per força per als comptes públics catalans. Concedim, doncs, que l'actual govern ha rebut un llegat en forma de pedra lligada al coll i que el llaç costarà d'afluixar, això si no és pas que abans no ens escanya a tots plegats.

Però mentrestant ja seria hora que anéssim enterrant el tripartit. No cal que ens vagin recordant, dia sí, dia també, que si el país amb el tripartit se n'anava a la ruïna, que si el tripartit ho va fer tan malament, que si el tripartit tomba, que si el tripartit gira. De vegades sembla que a CiU encara estiguin interpretant el paper d'oposició. No cal continuar remarcant de qui és la culpa. Primera, perquè això no resoldrà pas la situació. Segona, perquè cada minut que ens despistem mirant enrere, l'Estat l'aprofita per continuar collant. I tercera, perquè no cal convèncer de res una ciutadania que ja va deixar ben clar a les urnes què pensava del tripartit. Potser tocaria fer-nos oblidar el malson, no pas anar-nos-el recordant com la cançó de l'enfadós.