Les Quatre Columnes

Davant la Font Màgica de Montjuïc a Barcelona s'han recuperat, després de més de 30 anys d'ajuntaments democràtics, les quatre columnes de capitells jònics. Finalment la capital del país ha esborrat l'ofensa de l'enderrocament de l'any 1928 feta pel general Primo de Rivera. Les columnes aixecades l'any 1919 per Puig i Cadafalch simbolitzen les quatre barres de la bandera de Catalunya i estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Hom diu que és el símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana. Sí, però cal dir les coses pel seu nom. Ha estat gràcies a la pressió popular, a qui ha tingut dignitat personal i nacional, a qui no ha acceptat l'escarni d'un Ajuntament que dient-se progressista ha estat poruc, mediocre i llagoter d'en Narcís Serra fins avui, a excepció del període olímpic d'una primera etapa Maragall.

És indiscutible que la ciutat ha millorat, com la resta de les poblacions de Catalunya. Només faltaria! Després de 40 anys de general abandó hi havia molt a fer. Però hi ha una evidència que dol. L'Ajuntament de Barcelona no sap ser alhora cosmopolita, universal i català. L'Ajuntament barceloní no lidera en creativitat i ambició els municipis de Catalunya. Entre els seus despropòsits hi ha el símbol franquista amb el braç amb salutació feixista presidint la cruïlla més transitada del país (Diagonal-Passeig de Gràcia), que fins fa quatre dies ofenia els qui per allí passaven; noms de carrers franquistes, agressors bombarders de la pròpia ciutat; monuments semiclandestins, com el que representa l'homenatge a les víctimes dels bombardejos franquistes de Barcelona durant la Guerra Civil, o el de més manifesta ignorància de tots: el Born.

Durant la guerra de Felip V de Borbó contra Catalunya i els seus drets com a nació i poble, les tropes castellano-franceses van destruir el centre de la ciutat. Després de l'11 de setembre de 1714 es va derruir tot el barri, cor de la ciutat d'aleshores, per construir-hi una ciutadella militar per sotmetre i controlar encara més els vençuts. Sota el Born i zones adjacents va quedar intacta tota l'estructura dels carrers del segle XVIII. Una veritable joia històrica, una petita Pompeia de la Catalunya Moderna. I l'Ajuntament de Barcelona? Perdut, primer prometent la biblioteca provincial que l'Estat fa més d'un segle que deu a la província! Després excuses de tota mena. La realitat és que un espai de primer interès cultural i turístic, una zona d'indiscutible promoció econòmica, resta amagat. Maragall, Clos i Hereu han tingut por d'explicar que tot allò fou destruït amb la irrupció dels Borbons?

Les Quatre Columnes estan instal·lades fa dies, però retarden tant com poden la inauguració fins a una data ben propera a les eleccions municipals. La mateixa política dels gestos i les paraules buides dels últims 30 anys a la capital de Catalunya. Es pot veure en la poca cura de les escoles de l'IME; en l'actuació inculta i prepotent de la majoria de la Guàrdia Urbana; en el fet de no facilitar l'acollida diària dels centenars de milers de persones que de tot el país van al Cap i Casal; en una tímida actuació davant milers d'immigrants als quals no s'anuncia que són a la capital d'un país obert que els vol sentir com a propis i integrar-los a la seva cultura i manera de ser. I encara hi afegiríem una raó més que fa por: la mai aclarida dimissió de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, entre l'actuació còmplice de gent de l'entorn municipal del PSC i el silenci d'IC.

Primàries al PSC? Tant de bo en fessin a tot arreu. Potser descobririen que qui fracassa, cas de Montserrat Tura, en voler transformar el partit d'ànima bipolar castellano-catalana, sempre tindrà qui li permeti fer la viu-viu a l'entorn de l'aparell. I aquest és el problema: el partit per damunt dels interessos de la gent. S'han recuperat les Quatre Columnes, entre els reptes que Barcelona pot encapçalar hi ha el de prohibir que pugui ser alcalde d'una població qui no hi estigui empadronat. Sobre aquest punt ningú diu ni piu. Per cert, saben que hi ha gent que als primers ajuntaments democràtics van entrar-hi solters i ara són avis? La democràcia és alternança. Fins ara, a Barcelona, enterrada com els tresors del Born.