A la tres
Camps de València
“La qüestió no és què podem fer pels valencians, sinó què estan disposats a fer els valencians per ells mateixos”
L'apagada de TV3 al País Valencià ha generat una onada de protestes i mobilitzacions, especialment a la xarxa, la qual cosa, d'entrada, convidaria a l'optimisme respecte de la fortalesa de la connexió cultural nord-sud als Països Catalans. Curiosament que arriba del propi país perjudicat, però especialment del Principat. Això aporta algunes claus d'anàlisi interessants. Al País Valencià hi ha un grup d'herois irreductibles que mantenen des de fa anys i panys una lluita infatigable per evitar la desaparició de la cultura que comparteixen amb la resta de territoris on es parla la llengua de Llull, Manel i Al Tall. Aquests senyors i senyores es mereixen tots els premis disponibles i tota la comprensió i solidaritat per part nostra. D'altra banda, la defensa de les emissions de TV3 no és pas només qüestió de catalanisme, ni de valencianisme, sinó de simple respecte a la llibertat d'informació. Però això no ens ha d'impedir constatar que la realitat del País Valencià no és ben bé com ens agradaria, si és que als catalans, en aquest tema, ens ha d'agradar res més que allò que vulguin els mateixos valencians. Si el poble valencià, agafat en colla, tingués prou interès col·lectiu per les emissions en llengua catalana, TV3 no seria el centre d'atenció, ni de tensió, perquè tindrien una televisió pròpia amb cara i ulls. Podem donar les voltes que vulguem sobre l'assumpte, però som al cap del carrer. Més que plantejar-nos què podem fer nosaltres pels valencians, hauríem de preguntar-nos primer què estan disposats a fer els valencians per ells mateixos. I molt em temo que la resposta és tornar a votar massivament el senyor Camps.
