Criteri

Un dels reptes més importants que afrontem cada dia, en l'àmbit individual i també com a membres d'una societat, és el d'alimentar, cuidar, orientar i protegir el nostre criteri sota els paràmetres de l'ètica. Fer-ho moltes vegades és converteix gairebé en una carrera d'obstacles. Hi ha molts factors que actuen com a inhibidors d'aquesta brúixola moral. Molts es veuen venir d'una hora lluny, altres són detectables, i alguns només ens adonem que ens han apartat de l'actuació correcta massa tard: amb dies, mesos, anys o una vida sencera de retard. Que els tallafocs de què disposem siguin més eficaços per evitar els seus estralls depèn de diversos aspectes, però hi ha conceptes que són clau. Un parell són la selecció i l'assimilació de coneixements. Dit així sembla fàcil. Però passar a la pràctica és força més complicat. La ingent quantitat d'informació i la velocitat a la qual és mou compliquen molt trobar el menú adequat per enfortir la moralitat, i també dificulten trobar la pausa i el temps necessari per fer-ne una digestió profitosa. Sense aquesta base és difícil tenir una posició sòlida, ferma, no entregada al gregarisme davant les problemàtiques a les quals ens encara la vida. Perquè hi ha molta fressa al nostre voltant, edulcorada, sí, però fressa; moltes distraccions amb recompenses immediates, insolidàries; molts sotracs, incomptables canvis de direcció i de velocitat que ens desorienten. Davant d'això, si no volem regalar el nostre criteri a un postor que el manipuli, el millor antídot és recórrer a la coherència i la paciència, enteses com a ingredients d'una forja lenta però segura d'uns conceptes ètics.