El Said

Si no sortiu del Caire, no coneixereu Egipte. Riu amunt, el Said és l'Alt Egipte, on el Nil s'esmuny al nord fèrtil i bonhomiós. Els palmerars toquen el riu amb els conreus i la taca grisenca de les cases. És la terra que m'estimo més després de la meva. L'he viscuda, he viscut l'acollida d'aquella pobrissalla.

Egipte no té problemes per a la xarxa de carreteres; riu amunt, cap al migdia, en tenen prou amb una carretera, a risc de gent i gallines, el canal del Nil generós. I el carril.

El carril és el Màgari, vingut d'Honguia, que senyoreja. El de debò és el Rucab. Només hi ha una manera d'entrar-hi. Per la finestra ajudat per la bona gent que, un cop a dintre, et fa beure Coca-Cola calenta.

Entre sotracs de carrilet i sotragades d'un autobús més o menys atrotinat, pots arribar al Ganàiem, a Samalur, a Assiut. O Baiadeia, on tots són cristians.

Els poblets no són cap meravella de polidesa, les fulles allargades de la canya es barregen amb la femta dels dromedaris, de les cabres i d'aquells ruquets blancs, pacienciosos i bells com cap altra bestiola que conegui. A l'hora baixa, l'home torna del campar damunt del ruc, la dona tiba la bèstia pel ronsal, carregada, posem per cas, amb un farcell de canya de sucre. Els ibis volen arran d'aigua cap al xopluc de nit.

El Nasser va aconseguir que a cada poble o poblet hi hagués electricitat, aigua i escola. No li va caldre pas bastir mesquites o esglésies, cada poble en va sobrer. El muetzí canta Al·là a hores sabudes, el capellà no plany pas les campanes. La missa copta del diumenge és la litúrgia més viva, bella i calenta que conec. Les dones, separades dels homes, arriben enfardellades amb la choga, se la treuen i lluen com princeses durant les quatre hores d'una missa curta.

Les cases tenen tres estances, una per dormir, una altra per al bestiar, i reben a la del mig. Amb la dona callada i a l'ombra l'home et fa els tres petons. Després et donen la sabuda Coca-Cola calenta i una cigarreta de Camel.

Déu meu, aquella gent, aquella noble pobresa que mai no és miserable, mentre al Caire s'esvaloten.