La farsa dels números
les quals el dèficit real seria
el doble o el triple del previst són pura demagògia”
Alguns portaveus del govern Mas i de la seva coalició repeteixen a tort i a dret, de totes les maneres que saben, una mena de salmòdia que ve a dir: “L'anterior govern va ser una disbauxa” i, en el fons, “la culpa de les retallades que hi ha hagut i de les que vindran no és nostra, és de l'anterior govern”. La cosa adquireix la insistència saturadora de la propaganda més grollera. Fins les nòmines han dit que estaven en risc. No són tots. Sobretot hi ha un silenci que es fa sentir com una autèntica dissonància: el del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, savi reconegut i, pel que sembla, amb un codi deontològic que no li permet participar en la farsa.
A l'Informe sobre les finances de la Generalitat que han fet públic els socialistes, s'hi endevina el verb d'un altre savi, Antoni Castells, l'anterior conseller d'Economia, dreturer, implacable. Les dades i els arguments cauen com dalles:
La informació donada en el traspàs va ser “completa, exhaustiva i rigorosa”.
La desviació del dèficit estimat per al 2010, que és de 2.500 milions d'euros, no resulta de cap increment de la despesa, sinó de la caiguda dels ingressos per un valor de 3.000 milions d'euros respecte de l'exercici 2009. Aquest dèficit equival a un 3,6% del PIB, en lloc del 2,4% inicialment estimat. Dels 3.000 milions de la caiguda d'ingressos, 2.000 corresponen a la caiguda de les bestretes de l'Estat (reduïdes en un 14%). En el govern anterior, doncs, no va haver-hi cap descontrol de la despesa. Al contrari, la despesa que es finançava amb la mena d'ingressos que han caigut es va reduir el 2010 prop de 500 euros com a conseqüència de la política de contenció realitzada.
I, atenció!, El dèficit real del 2010, un cop incorporats els ingressos que preveu el nou model de finançament, serà de 3,2% del PIB, és a dir, inferior al del 2009, que va ser del 4%. Els percentatges en sentit contrari que s'han fet córrer resulten d'una greu distorsió que contravé els criteris elementals que regeixen la comptabilitat nacional: la no inclusió dels ingressos provinents del nou model de finançament. Les afirmacions segons les quals el dèficit real seria el doble o el triple del previst són pura demagògia.
L'any 2003, quan el govern de les esquerres va rellevar el de CiU, Catalunya era la tercera comunitat autònoma amb el dèficit més elevat. L'any 2009, el darrer amb dades definitives (la comparativa estatal del 2010 encara trigarà), Catalunya s'havia situar en la vuitena posició, que podria esdevenir la tretzena si hi comptabilitzéssim tots els efectes del nou model de finançament. I un disbarat: qui ha inclòs, com a necessitats de tresoreria del 2011, els dèficits d'anys anteriors, que ja s'havien cobert amb la tresoreria existent?
L'informe, d'altra banda, posa de manifest que la preceptiva reducció del dèficit per al 2011 necessita l'estricte compliment, per part del govern de l'Estat, de tots els compromisos derivats del nou acord de finançament per a Catalunya, així com la modificació de la normativa bàsica estatal relativa a la despesa autonòmica. També assenyala “l'incompliment flagrant del nou acord de finançament” que significa la no inclusió en el pressupost estatal dels 1.450 milions relatius al Fons de Competitivitat (amb la qual cosa, de passada, corregeix a l'alça els 1.000 milions que sorprenentment havia assenyalat el nou govern). L'oposició socialista està disposada, naturalment, a donar suport al govern català en l'exigència i l'obtenció d'aquestes condicions del govern de l'Estat.
No són moments perquè el govern de Catalunya es dediqui a fer d'oposició, menys encara si ha de recórrer a la infàmia. O és que es tracta, com en el passat, d'anatematitzar l'adversari polític? En aquest cas, el massisme s'estaria revelant fatalment com la mera reedició del pujolisme?
