Per si de cas

La raó m'ha dit sempre que no m'ho cregui. Que tot això són enredades sense fonament, mentides enganyoses. La raó m'ho ha dit. És veritat. Però, per si de cas, des de ben petita, m'he mirat el tema de les supersticions des d'una distància prudencial de respecte que fa que, quan m'interessa, en faci un ús racional. Aquestes falòrnies tan interioritzades conviuen amb mi de manera natural donant un toc irracional a comportaments, aparentment, normals. Alguns exemples: quan passo per una vorera i hi ha una escala recolzada o una bastida, tot dissimulant, evito passar-hi per sota. També toco fusta, intentant que ningú no ho vegi (la veritat és que això ho faig molt sovint), quan explico que alguna cosa ha sortit bé i m'agradaria que seguís essent així. El tema dels gats, negres o no, m'interessa menys. Se me'n fot un pito si travessen o no davant meu. No m'hi fixo. I amb aquells correus electrònics de cadenes de bons auguris que fan tanta ràbia, si cometo l'error de començar a llegir-los, ja he llepat. Em sap greu no retornar-lo a la persona amiga que me l' envia i que sembla que facis un lleig si no rep el preuat sortilegi. Però, dins d'aquest marc de petites manies que sembla que justifiquin actituds supersticioses, n'hi ha una que m'agrada d'allò més. Que m'ha agradat sempre. Congelar llimones.

Una lúcida, racional i esplèndida amiga em va explicar, ja fa un munt d'anys, que ella tenia una tècnica infal·lible per treure's de sobre els mals rotllos, quasi sempre professionals, de persones que li feien constantment la guitza i la putejaven sense motiu. S'agafa una llimona. Es buida. En un paperet s'escriu el nom de la persona en qüestió que vols que et deixi en pau i el col·loques a l'espai que ocupava la polpa. Tot seguit endreces el cítric al congelador. Sembla ser que el fred i la cobertura de vitamina C fa que totes aquelles males vibracions de la persona en qüestió i la possible voluntat del desaprensiu que t'ha volgut algun mal, quedin anul·lades. I a dia d'avui, amb l'excusa de futurs gin tonics, tot i que aquesta assenyada amiga està segura que tot això són falsedats, sempre té en fresc, per si de cas, unes quantes llimones. A casa, quan he mirat al congelador, no n'hi ha ni una. Bon senyal.