Opinió

PLAÇA MAJOR

La fama literària

No deixa de fer ràbia que s'oblidin excel·lents, grans, escriptors i se n'enlairin –com a mínim durant un temps, després cauen sols– d'altres que de vegades no arriben ni a la mediocritat

Si sovint hi penso, quan em vénen al cap injustícies evidents, ara se m'ha fet present com a conseqüència dels actes que vam organitzar en homenatge a Josep Anton Baixeras i de l'aparició del primer volum de les seves obres completes. Ell va cometre un error que els repartidors de prestigi acostumen a no perdonar: va escriure quan va voler i va publicar de manera desordenada; com que, a més, era una persona ben educada que no volia cridar l'atenció d'altra manera que per la qualitat de la seva literatura, passada la joventut, en què va guanyar premis i va ser apadrinat per crítics de tant de predicament com Joan Triadú i Josep Maria Llompart, com que no va mantenir una presència regular a les llibreries, se'l va oblidar, i quan va reprendre la publicació se li va fer ben poc cas. És un exemple dels molts que es podrien adduir i el fet no és nou, sinó tan antic com la història de la literatura. Però no deixa de fer ràbia que per aquest procediment s'oblidin excel·lents, grans, escriptors i se n'enlairin –com a mínim durant un temps, després cauen sols– d'altres que de vegades no arriben ni a la mediocritat. En els últims temps s'està duent fins a un extrem ridícul una estratègia editorial que provoca la badallera perpètua dels bons lectors de literatura. És prou sabut que la majoria de premis literaris prestigiosos i ben remunerats els decideixen més –per dir-ho de manera suau– les editorials que els jurats. Fa temps que s'hi ha afegit que els acostumen a donar a crítics literaris i, sobretot, a periodistes. Repassin la nòmina, si ho dubten. Els dos fenòmens per separat, i encara més junts, tenen noms no gaire bonics, els els estalvio. Diguem que són estratègies comercials i, en temps de crisi, tothom deurà quedar content. Ara, si les editorials de més difusió es dediquen a aquesta pràctica i a les menys conegudes –ergo, amb poca difusió– s'hi publiquen els productes no contaminats pel procediment, la fama –com a mínim la immediata– i els diners no deuen quedar reservats als millors escriptors. Sap greu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.