Fonamentalisme contra el tabac
Hi ha gent que està en peu de guerra contra el tabac, una droga que ningú no nega que ho sigui però que fins ara havia campat arreu. Quan la llei ha fixat restriccions al consum, sembla que la ràbia contra les cigarretes i els seus consumidors serveixi per desfogar el mal humor que existeix a causa d'altres situacions adverses, econòmiques en especial. El fum que no fa gaire s'empassaven fumadors actius i passius com si res, ara s'ha convertit en un verí odiat. La sola presència d'un fumador, ni que sigui llunyà, provoca aversió.
Mostra d'aquesta repulsa són les protestes arran d'unes obres de teatre en les quals hi ha intèrprets que fumen, realment o fingidament. Sovint només és vapor, però la simple visió ja remou les entranyes d'alguns espectadors. En el supòsit que fumin de veritat, no val a considerar que un parell de cigarretes enceses en un ampli local condueixi ningú a la mort ni tan sols a la malaltia. Per què, doncs, tants escarafalls?
La desraó d'indignar-se esdevé més clamorosa quan el fet de fumar és postís. Tot plegat mena a preguntar-se pel motiu d'uns neguits tan extremats. Que potser el que desficia és la propaganda que representa i els efectes negatius que pugui tenir sobre els exfumadors? Són prevencions que tal vegada siguin assenyades però que queden desvirtuades quan no es té una actitud semblant respecte a la presència i promoció de l'alcohol.
En qualsevol publicació impresa, si no a la mateixa televisió, s'hi poden trobar anuncis de begudes alcohòliques, des de cervesa fins a licors d'altra graduació. La intenció és més que nítida: fomentar-ne el consum, malgrat ser ben sabut que l'alcohol és una de les drogues més dures i perillosos. Doncs bé, en això els fonamentalistes que clamen contra el tabac es veu que no s'hi fixen. ¿Per ventura tal exhibició no és capaç de despertar el desig de beure, no sols dels que beuen moderadament sinó també dels addictes i exaddictes?
En resum, la censura antitabac podria conduir a fer que bones pel·lícules clàssiques on tothom fuma, Humphrey Bogart al capdavant, fossin proscrites, víctimes d'idees tan romes com absurdes.
