El conversador automàtic
Qui més qui menys ja s'ha acostumat a trucar per telèfon i que respongui un sistema automàtic que, autoritari i tafaner, impedeix parlar amb ningú de carn i ossos. L'antic contestador s'ha convertit en conversador. Truquis on truquis, surt aquest automatisme que, per saber què desitgem, ens fa prémer tecles i/o repetir en veu alta alguna de les opcions que ens ofereix, cas en el qual acostuma a respondre que no t'ha entès per reiniciar el procés. És fàcil sospitar que així moltes empreses s'estalvien molts tràmits i molèsties. Paradoxalment, des de fa temps són molt habituals les trucades comercials, fetes personalment, que es repeteixen dia rere dia sense que mai ningú faci cap cas de la resistència, el desinterès o, directament, de les negatives del receptor a escoltar cap proposta de cap mena. Et truquen, dius que no t'interessa, i una altra persona truca l'endemà, i una altra l'endemà, i una altra l'endemà, sempre amb la mateixa insistència, fins i tot en dies festius, en nom d'empreses que –per no ferir susceptibilitats– batejarem amb noms ficticis: Jazztel, Orange o Movistar, per exemple. Una paradoxa? No. Si algun dia la funció del contestador va ser advertir de l'absència d'humans capacitats per respondre una trucada, ara ho és evitar que els humans parlin, i quan parlen humans, s'intenta sempre que parlin dos humans incapaços d'entendre's.
