Santi Santamaria

Josep Pla va escriure moltes pàgines sobre el que hem menjat, però no es considerava ni un gourmet ni un gourmand. «Només sóc un semiafamat sistemàtic», va explicar a Josep Valls en una ocasió.

A Josep Pla oral, el llibre que publica Acontravent aquesta primavera coincidint amb el trentè aniversari de la mort del prosista de Palafrugell, entre les 183 visions de Pla sobre diferents aspectes de la vida que Valls recull de les converses que hi va tenir, hi ha comentaris de tota mena sobre el menjar: «Quan l'Hermós tenia algun problema, em deia: ‘Això, senyor Josep, només ho arregla un bon suquet'».

Alguns d'aquests comentaris poden fer-nos creure que Pla va intuir coses importants que passarien trenta anys després de la seva mort: «Com més crisi hi ha, més menja la gent. S'estimen més anar a menjar als restaurants que no pas tenir diners al banc» o «Com més malament menja la gent als restaurants, més propina hi deixa. Per poder-ho explicar als veïns i als amics, a Barcelona i arreu».

Sembla que Pla es va avançar al debat actual sobre l'aportació dels cuiners catalans més populars a la gastronomia universal: «Tota aquella cuina d'abans s'acaba. No hi ha res a fer-hi. En tenen la culpa els frigorífics, les llaunes i, en general, les màquines de la cuina moderna».

Santi Santamaria (Sant Celoni, 1957-Singapur, 2011) no podrà arribar a llegir aquestes paraules de Pla, però arreu del món el seu testimoni crític ressona recordant-nos fins a quin punt la cuina de moda d'ara s'allunya de l'esperit atàvic de l'art del bon menjar.

Defensor insubornable de les arrels, el cuiner de Can Fabes ha estat un home compromès amb el seu poble i ha estat sempre fidel a la lluita per la construcció nacional dels Països Catalans: «Hi ha una història culinària que ens condiciona. La cultura catalana és la meva expressió. Som a una Europa on el culte a la taula és com una religió».

Fa menys de cinc mesos, va confessar a Víctor Rocha: «Estic segur que moriré d'un infart. Però això no em fa por». Uns minuts abans de morir d'un infart de miocardi, va sentenciar: «La cuina és com un cor. Si bat bé, funciona». De la seva vida, podem aprendre sobre l'ètica del gust i sobre moltes coses més. De la seva mort, sobre la necessitat de conciliar una cuina plaent amb una alimentació saludable.