El drama de TVC

TV3 és sens dubte el mitjà més potent de la llengua i la cultura catalanes. Així és que no ens hauria de sorprendre que aquells que odien la llengua i la cultura, manllevant Ovidi Montllor, facin tot el que està a les seves mans per impedir l'arribada de TV3 al País Valencià. Altra cosa és la modesta audiència que hi ha tingut històricament i que s'explica, entre d'altres motius, perquè és una televisió molt barcelonina. Des dels seus inicis va renunciar a cobrir l'actualitat valenciana. Essent així, és normal que els índexs d'audiència fossin minsos. Dit d'una altra manera, mai s'han explotat a fons les possibilitats de TVC al sud del seu mercat potencial. Tres quarts del mateix s'esdevé a les Illes i, tot i així, ja voldrien algunes cadenes de pagament, fins i tot alguna en obert, tenir l'audiència insular de TVC. El govern d'entesa, el malaurat tripartit, va aconseguir desgovernamentalitzar TVC (amb uns professionals solvents a la direcció) però no es va proposar mai ser una televisió de Països Catalans. No obstant això, va fer una gestió raonablement bona i va legalitzar –i per tant normalitzar– el senyal de TVC a tot el domini lingüístic, amb productius acords de reciprocitat. Bona feina la del conseller Tresserras i el seu equip: primer, Albert Sáez i, després, Carles Mundó. El seu Taló d'Aquil·les va ser des del primer dia el País Valencià. Més ben dit, l'animadversió visceral del PP i el passotisme del PSOE. No hi va haver res a fer, el PP es negava a tota reciprocitat i atacava els repetidors, un per un, a tot l'extrem meridional. Quan això succeïa, CiU desbarrava contra el govern i específicament contra el conseller Tresserras. Gairebé van crear el miratge que tot es devia a la incompetència de la Generalitat de dalt. Discurs al qual es van apuntar abrandats patriotes, inclòs algun periodista valencià, que des de la seva tribuna digital no dubtava a fer notar que en l'època de Pujol això no passava. Però ai las!, ara resulta que, amb el govern dels millors al comandament de la nau, ja no s'amenacen repetidors aïllats, senzillament ara han aplicat la solució final. I el nostre govern, a la lluna de València! Però, ara sí, clamen contra el PP, han descobert l'enemic. Quina barra! Ja comença a ser hora que deixem de jugar amb les coses de menjar i que el catalanisme sàpiga que hi ha elements compartits que haurien de ser sagrats i no restar a mercè ni d'estratègies partidistes ni com si fos Almax per guarir la bilis d'alguns.