Eficàcia

Tenim tot el dret del món a exigir eficàcia: no a escoltar dels polítics que seran els millors i després assistir només a un recital de revenges, desqualificacions i mesures en el sentit contrari al que dicta un elemental sentit comú. L'espectacle de la conselleria d'Interior amb els límits de velocitat és, com a mínim, grotesc i, segur, lamentable, una maniobra publicitària plena d'odi a l'adversari a què es dediquen unes energies que sembla que podrien destinar a objectius interessants. Fa pena l'interès indissimulat d'Ensenyament –ara ja no s'ha d'educar?– a intentar desmuntar immediatament l'ordenació actual –neguiteja sentir la consellera que acaba de prendre possessió enderiada en una intervenció d'urgència, que ja deu haver abandonat, centre per centre per acabar aquest curs mateix amb una setmana blanca que encara no s'ha experimentat– i, alhora, comprovar que retalla dràsticament el pressupost de les escoles. Es comprèn que l'alarmisme econòmic elevat a l'enèsima potència que practiquen serveix per espantar els que més perjudicats resultaran per les polítiques d'afavoriment dels rics i d'aplanament dels pobres que anuncien. Per ara, tenen carta blanca, i la jugada els pot sortir bé si en un temps raonable l'economia es recupera, perquè se n'atribuiran tots els mèrits. Si us plau, que es posin a treballar amb una mica de sentit de país.