Opinió

DE SET EN SET

Generació geperuda

Deu fer cosa d'uns cinc anys, la popularització de la utilització de missatges sms per telèfon mòbil escrits amb el dit gros va eixamplar dos camps. En la medicina es va descriure la “síndrome del polze blackberry”, dolors entre aquest dit i el canell. I en l'evolucionisme, en veure que els joves havien trobat noves utilitats a un dit que fins aleshores només servia per fer pinça i autoestop, alguns científics especulaven amb una mutació futura del polze, que ja estava substituint l'índex en funcions tradicionals com la de tocar el timbre. Ara per ara, només han evolucionat els mòbils, i amb les pantalles tàctils està recuperant terreny l'índex, més pràctic que el seu company quan es tracta de prémer les coses que no sobresurten, amb la qual cosa hi ha una coexistència entre un polze que escriu i un índex que assenyala. Tenint en compte que la meitat dels usuaris d'internet ja s'hi connecten amb el telèfon mòbil, és molt plausible pensar que en el futur les extremitats superiors dels humans seran molt diferents: una mà sense dits per aguantar el mòbil i l'altre amb dos dits per manipular-lo, ja que els altres tres només serveixen per escriure en uns teclats grans que estan en vies d'extinció.

Perquè aquesta hipotètica mutació es produeixi caldran centenars d'anys. Molt abans haurà aparegut la primera generació totalment geperuda de la història: si l'esquena no els queda torta de treballar amb aquests ordinadors tan petits amb els que van a col·legi, els quedarà retorçada d'anar la resta del dia de cara a terra, escrivint correus mentre caminen, mengen o caguen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.