La revolució del gas natural

El gas natural és un combustible fòssil barat per produir energia, tres vegades més que el petroli, de cost similar al carbó i és sens dubte el menys contaminant. És, però, un producte no fàcil de transportar a grans distàncies i a mitjanes més car de transportar per gasoducte que el petroli. Els EUA lideren la recerca de gas natural en el seu territori i han multiplicat per deu en quatre anys les reserves explotables amb la tecnologia actual. Representa el gas el 20% de l'energia produïda als EUA.

El gas natural, explotat des de fa anys, es troba en jaciments de gran capacitat formats per roques poroses de localització concreta, semblants als jaciments de petroli per dimensió i ubicació. Els països productors d'aquest gas natural “convencional” són l'Iran, Qatar, l'Aràbia Saudita i Rússia, és a dir, coincideix amb els grans productors de petroli.

Fa menys de deu anys s'han trobat jaciments “no convencionals” de gas natural de tres tipus: jaciments en dipòsits de carbó que han generat gas metà, el format en roques relativament impermeables que deixen anar gas de manera constant en petites quantitats, i l'anomenat shale gas o gas d'esquistos, que es troba en roques sedimentàries a poca profunditat, entre 300 i 4.000 metres, i que es pot explotar a través de la injecció d'aigua i sorra a pressió per perforacions horitzontals que segueixen la veta de la roca i creen esquerdes que permeten la fuga del gas, que és així recollit a l'exterior.

Però el gran avantatge d'aquest gas natural “no convencional” que una vegada extret és igual al “convencional”, és que es pot trobar a molts indrets no especialment rics en hidrocarburs i resulta més barat que el gas natural “convencional”, ja que l'extracció és més senzilla i de cost significativament menor. Per efecte d'aquesta competència, el gas natural ha baixat de preu malgrat els contractes de llarg termini entre productors i consumidors, signats per aquests últims per assegurar-se el subministrament, com per exemple els existents entre Rússia i Europa o entre Espanya i Algèria i que fixen un preu, el de mercat de fa anys, més alt que l'actual. Quan expirin aquests contractes és probable que es redueixi el preu en la mesura que aquest es faci més transparent en un mercat més obert.

Avui, ateses les dificultats de transport, existeixen tres mercats de gas diferenciats. En el mercat dels EUA el gas natural és bàsicament utilitzat per a la producció d'electricitat i competeix com a font d'energia amb el carbó. És, doncs, barat, ja que el carbó encara és avui la font més barata d'energia. A Àsia el gas natural és quasi tot d'importació, competeix per tant amb el petroli i el seu preu està condicionat pel preu d'aquest, que és universal i elevat. A Europa el gas prové a través de gasoducte de Rússia, Líbia i Algèria i representa el 30% del consum. Un 20% prové a través de vaixells que transporten gas liquat i el 50% és gas produït localment, per tant és un mercat mixt entre l'americà, el més barat, 0,1 euros/m³, i l'asiàtic, el més car, 0,25 euros/m³.

En la mesura que les diferències de preu promoguin el transport del gas entre aquests tres mercats, els preus s'aniran igualant a la baixa. Això es produirà a través de plantes de liqüefacció de gas, que, refredant-lo fins a -170ºC, el converteixen en líquid, la qual cosa permet el transport en vaixells, però tant les plantes de liqüefacció com a la destinació les de gasificació i els vaixells altament sofisticats, suposen un cost de capital que repercuteix en el transport i manipulació del gas i en fa pujar el preu. El que és significatiu, però, és que el gas natural “no convencional” augmentarà les reserves i la producció mundial, i això repercutirà en els preus de l'energia, que baixaran, i reduirà la dependència dels països consumidors de petroli respecte dels productors tradicionals.

Està encara aquest nou gas natural “no convencional” en l'inici de la seva explotació i és difícil conèixer l'abast i les reserves. Concretament als EUA, on des de fa cinc anys hi ha una recerca i explotació sistemàtica, les reserves identificades s'han multiplicat per trenta des del 2007, quan les reserves de gas només ho han fet per deu. Això permet inferir les reserves d'aquest gas natural “no convencional” quan la recerca s'estengui a Àsia, Amèrica del Sud i Europa. Probablement aquesta circumstància modificarà el mapa energètic tal com avui el coneixem. Un exemple d'aquest impacte és que el gasoducte que es planejava construir per transportar el gas natural d'Alaska fins als EUA s'ha suspès atès el menor preu del gas “no convencional” trobat recentment a Texas, Montana i Nova York. Anàlogament la recerca de jaciments de gas natural “convencional” a l'Àrtic, amb alts costos d'exploració, ha estat de moment suspesa.

La tecnologia, de manera similar a com succeeix amb les fonts d'energia renovables, des de l'eòlica fins a la hidràulica, està reduint el problema de la dependència energètica del món d'uns pocs països, que concentren les reserves de combustibles fòssils i són, per tant, l'origen d'inestabilitat política i de manca de transparència econòmica que no ajuden a la competitivitat. Caldrà seguir de prop aquesta evolució, que tindrà efectes econòmics i polítics positius per al desenvolupament i la desconcentració de la riquesa.