Femení i singular

En alguna altra ocasió he aprofitat aquesta tribuna per lloar la diferència, en femení. I avui, per singular, em permetré fer-ho, a quatre (o cinc) dies per la jornada de reivindicació del fet de ser dona en un món governat en masculí. La diferència, com diuen moltes teòriques, va en contra de l'essència del periodisme actual, o, per ser justos, contra el mal periodisme. Aquell que uniformitza i difumina. El que ens vol fer creure que la visió masculina és neutra i universal.

Aquests dies Ajuda en Acció, dins la seva campanya Mou-te per la Igualat, mira de difondre un documental, elaborat amb una professionalitat i elegància extraordinàries per la gent de Quepo, titulat Desenfocament de gènere. Vol explicar, amb paraules afortunades, que els mitjans de comunicació no només reflecteixen la realitat, sinó que creen models. I no només molts cops no ho fan amb visió de gènere, sinó que sembla que en la majoria d'ocasions ho facin en contra.

Una de les reivindicacions del documental és que el termòmetre que suposen els mitjans en defensa dels drets humans i les democràcies –santa casualitat, l'actualitat– no només haurien de reflectir, sinó que l'interessant fora que s'avancessin, allò que ens agradaria que passés. El paternalisme i el masclisme dels mitjans oculten la meitat del món. El documental, de manera molt estètica, reflecteix com els mitjans amaguen la dona, l'encomanen a l'espai privat o la victimitzen. I no són paranoies de feminista tronada. Proveu a fer un cop d'ull al diari, a la televisió, als protagonistes de la ràdio, i de manera científica feu la classificació.

Gemma Lienas, Amanda Alexanian, Francesc de Dalmases, Marta Macías, Elvira Altès, Tona Gusi i Veronica Chelotti ens animen a provar d'introduir en la pràctica professional la visió de gènere. Jo em permeto, i ja em disculpareu, demanar-vos com a lectors crítics mirar durant una estona amb aquesta visió tota la realitat que mostren els mitjans. I mireu si no és necessari, al 2011 encara, un 8 de març, tan trendy com vulguem, però al cap i a la fi reivindicatiu. I és que, si les dones d'arreu del món no podem gaudir de drets i oportunitats, continuarem habitant en un món mediocre.